ERC, utilitzant estrategies pseudocomunistes de temps preterits, ha imposat que les eleccions del 27 siguin partidistes i de classe. ERC ocupant l’espai del centre esquerra, la CUP el de l’esquerra irreverent i CDC o CiU el centre dreta. Queda clar, els votants decidim en primer terme, qui volem que guanyi el 27 de Setembre. Per tant les eleccions autonòmiques del 27, a més de reconvertir-les en plebiscitàries, són presidencialistes i partidistes i el que és pitjor, obliga als catalans transversals, sense afinitats partidistes, o ideològiques, a triar. Deu ser per això que alguns, insistentment parlen de desconfiança i de corrupció.
ERC, pot fer totes les critiques que vulgui a opcions com SI o Reagrupament pel fet legítim de presentar-se a les eleccions que estimin els seus partits. Però no ho haurien de fer dient que divideixen el vot independentista i el que és més greu, afirmant que com les enquestes, per exemple a Barcelona, diuen que no hi entren, que fan de “cavall de troia” i que els vots que puguin treure són perduts.
Si formacions, d’acord petites, com SI i Reagrupament, és presenten a les eleccions municipals, potser els que han fallat no són ells sinó els que són, ho volen ser, "pal de paller" i han estat incapaços d’integrar-los, sumar-los, o tenir-los en compta. ERC té mala peça al teler a Barcelona. Ni guanyaran, ni sumaran, aquesta és la tendència incerta d’unes enquestes tant estranyes com estrambòtiques.
Segur que nosaltres no canviarem res, fins i tot si les nostres propostes fossin encertades, pel sol fet de que no són seves, segur que quedarien descartades ipso facto. La política és així. La raó la tinc jo i la resta no compta.
Ara i preveien que tots els espanyols i dependentistes fincats ací, faran un gran terrabastall amb xerinoles incloses, si a Barcelona la suma de l’opció sobiranista independentista no guanya, ens atrevim a proposar de forma irreverent i per guanyar Barcelona, que la coalició “Millor Barcelona” de Reagrupament i SI, demanin el vot per Xavier Trias, amb una única condició de que si obté majoria absoluta en el primer ple, l’Ajuntament de Barcelona farà una declaració institucional recolzant el caràcter plebiscitari de les eleccions del 27 i posant la institució municipal al servei del que queda del procés. ERC i les CUP haurien de fer el mateix.
Bosch no serà alcalde, l’Ignasi tampoc, la Maria potser no serà ni regidora, però Xavier Trias si que ho podria ser i molt probablement amb majoria absoluta. La pregunta, que els patriotes ens fem és tant obvia que ens fa mal. De que ens serveix un Xavier Trias afeblit. De que ens serveix un Bosch amb 5 regidors. De que ens serveixen uns quants milers de vots que no sumaran de la CUP o Millor Barcelona.
No tenim una candidatura municipal unitària. Tot i així encara hi som a temps. Feu possible que la ciutadania no hagi de triar on posa el vot. Feu possible que la primera volta abans del 27 sigui triomfal. Ara ens estem jugant la independència i la autonomia municipal. Espanya no farà cap concessió ni ara ni mai. Perdre Barcelona, és perdre una part important del procés.
Un ajuntament, que no faci costat al procés, pot suposar el desastre i l’enemic ho sap. De res servirà guanyar en forma de partit si no queda clar que serà un Ajuntament a favor de la independència.
No podem, o si més no, som incapaços a l’hora de repartir les responsabilitats politiques a les organitzacions, però si que tenim el dret a demanar que no siguem els catalans els que tinguem que triar a l’hora de votar. El fet de triar, no afavoreix la participació i ara necessitem una gran participació i un gran encert. És el primer macth ball.
RSS Feed
