Aquesta és una disquisició i un debat que les esquerres en general volen situar al vell mig de tot plegat. Potser per apaivagar les ànsies republicanes dels catalans. Ajudar als republicans espanyols unionistes i tenir un escenari favorable als interessos catalans o creure que amb les nostres forces en tenim prou per assolir la independència, és el quid de la qüestió. Per ERC, ara, sembla que és el camí. Destaquem però, que a dia d’avui les esquerres espanyoles molt, el que és diu molt, per la República ni hi són ni se’ls espera.
És evident que tenir aliats, forma part de la victòria. Per exemple Franco va guanyar per l’ajut directe de la Alemanya nazi, la Itàlia feixista i un Comitè de no intervenció creat per anglesos, francesos i americans. Les possibles aliances del segle XXI internacionals han canviat. Avui a les societats modernes la democràcia té un valor que de vegades supera els interessos intrínsecs dels Estats i és aquest situació la que ens permet guanyar aliats.
Les forces progressistes, unes més que d’altres, han fet possible la extinció del pitjor govern espanyol i alguns esperen que aquest acte tingui compensacions a favor de Catalunya. Modificar l’estigma espanyol seria el pas necessari per creure que enteses democràtiques són possibles i això per les actituds, actuacions i declaracions del PSOE, de moment ho fan impensable. Donem-los temps i veurem com el PSOE territorialment és exactament el mateix que el PP i Ciutadans. Fins i tot pitjor. De moment presos i exiliats són allà mateix.
Si l’estratègia és resumeix en ajudar i treballar per una Espanya republicana, voldrà dir, que aparquem la independència de Catalunya i voldrà dir també que s’assumeix que la independència va lligada a un canvi del Estat espanyol tant profund que ens permeti un pacte que superi el regim del 78. Avui i de moment els pactes en defensa de la Constitució espanyola, l’Estat i la unitat pàtria fets pel PP, PSOE i Ciutadans, ens permeten afirmar que aquest estadi és pura fal·làcia.
Un sector important de la societat catalana, en canvi, està convençuda que la independència de Catalunya és el pas previ per una nova Espanya. Treballar per la República catalana efectiva i independent és sens dubta el pas previ per una nova concepció d’Espanya. Ajudar als pobles del Estat espanyol a ser lliures passa per la República catalana. Ajudar a fer República espanyola sense República catalana ens condicionarà inevitablement, i els sectors dominants ens tornaran a vendre la premissa de que amb una República espanyola haurem resolt tots els problemes ancestrals.
Avui practicar la fraternitat i solidaritat entre els pobles lluny de la demagògia, només és pot practicar des de el més escrupolós respecte i si el poble català vol República, cap llei i cap imposició ho ha d’evitar. Respectar la voluntat d’un poble i els seus drets, és la base de la fraternitat i solidaritat, la resta és domini, submissió i espoli i cap poble s’ho mereix. El català tampoc.
RSS Feed
