ER no ha volgut saber-ne res d’estratègies unitàries ni d’unitat d’acció després del “Junts pel Si”. La seva estratègia esbombada pels “il·lustres” Tarda, Rufian, Sol i Aragonès, a aquestes alçades és claríssima: “Eixamplar, acatar la legalitat espanyola i ser el pal de paller per quan les condicions i els dirigents espanyols “d’esquerres i progressistes” s’avinguin, pactar, i no abans, un referèndum per autodeterminar-nos”.
De fet, segons l’escenari actual i de moment, sense saber-ne fins quant, ER controlant la Generalitat autonòmica en te més que prou. El problema és que ER, hi ho saben sobradament, ni serà pal de paller, ni tindran la Presidència autonòmica de la Generalitat sinó és tornant al pacte amb els unionistes “catalans” d’esquerres ( ahir PSC-psoe i ICV i avui PSOE i podemites comuns).
Els fets determinen i quan ER ha preferit pactar amb Bildu, a les eleccions europees, abans que amb JxCat, vol dir el que vol dir. Quan ER no va voler fer President al MHP Carles Puigdemont obeint a la justícia espanyola, vol dir el que vol dir. Quan ER rebutja estar al costat dels independentistes, JxCat i les CUP, i permet la investidura a un dels responsable del 155 a canvi d’una minsa taula sense continguts, dient-nos que cal i que és millor que Espanya i el seu Estat sigui governable i tingui estabilitat, constatant que la repressió a Catalunya continua (el dilluns 20 de Gener contra la cúpula dels Mossos), vol dir el que vol dir, i són fets que determinen altres pactes inconfessables. Com la flamant Ministre Montero els hi recorda.
És un fet, també, que l’Oriol Junqueras, encara que digui que tot plegat és una “puta merda”, que de moment és a la garjola espanyola per molt que digui el TJUE, que ER ha fet al seu botxí amo polític d’Espanya, a no ser que hagis previst que en el futur immediat seran aliats estratègics.
Els fets són desagradables, o agradables segons els resultats. ER i JxCat tenien l’alcaldia de Barcelona assegurada si haguessin anat junts. Avui i davant la necessitat d’aprovar uns pressupostos a la Generalitat i amb la previsió de que al Estat espanyol també, ER fa el primer pas amb els comuns podemites, permetre que la Colau tingui pressupostos a Barcelona. De retruc Aragonès amb podrà tenir, si JxCat no diu el contrari, i segur que Pedro Sánchez també.
No són els pressupostos. No és un referèndum d’autodeterminació. És el poder minso autonòmic el que els fa feliços, i ER sap que de l’única forma que el pot tenir és amb l’ajut de “l’esquerra progressista” espanyola fincada a Catalunya defensors i responsables del 155.
Hores d’ara i perquè són fets, Catalunya no té autogovern i menys capacitat real per fer politiques de cap tipus. Estem sotmesos al poder central la seva legalitat i poder repressiu els permet fins i tot amagar l’espoli que patim. No gestionem ports, ni aeroports, ni rodalies RENFE-ADIF, ni la xarxa principal de carreteres, ni duanes, ni els fluxos migratoris, ni la justícia. Som una “región” d’Espanya on és se’ns permet “tot”, sempre que no és posi en perill als borbons, als seu Estat i la sacra unitat d’Espanya.
L’acord que ER i PSOE van subscriure te un to de “bones intencions”, però saben com les gasten els espanyols ens temem que serà més del mateix, i qui dia passa any empeny.
"Calendari transparent: la Mesa iniciarà la feina en el termini de quinze dies des de la formació de govern d'Espanya i establirà terminis concrets per a les reunions i per presentar conclusions."
Aquest és el punt que s’hauria de complir el dia 29 de gener. Estarem amatents.
RSS Feed
