
Rajoy, El PP i el PSOE, han respòs a l’acte democràtic fet pels representats legals i legítims dels catalans amb un “no pasaran” i amb un “aqui los derechos los tienen los españoles”. Els catalans ni hi som, ni se’ns espera. L’amenaça, la por, tornen ha ser els arguments dels espanyols que no poden ser altra cosa (per exemple castellans, catalans, gallecs o bascos) i ens refreguen com resposta, a una petició de dret internacional votar, una constitució pseudo democràtica feta sota la tutela del franquisme i d’un exercit per democratitzar. Ho poden fer, o diu la seva llei a la que nosaltres a dia d’avui encara i estem sotmesos, el que no poden evitar és que fem unes eleccions autonòmiques i si aquestes donen una majoria clara i majoritària a favor de la independència, aquest serà el pla “B”
Mai sabrem el paper jugat pel J. A. Duran i Lleida per que el final per obtenir la data i la pregunta hagi tingut un final transversal tant ample, I amb un suport per exercir el dret a votar inqüestionable. La democràcia i el sentit comú s’ha imposat davant de qualsevol llei.
Ara en Duran ens torna a sorprendre; “si l’estat espanyol o el seu govern, impedeix que fem i exercim la democràcia a través del vot, caldrà anar a unes eleccions”. Només li ha faltat afegir, “plebiscitàries”, i ates que fer unes eleccions autonòmiques, és l’única forma de comptar-nos legalment, aquest serà el pla “B”.
És evident que tenim un posicionament clar i majoritari per demanar ara que l’estat espanyol ens permeti fer un referendum o consulta. Ja se’ns ha informat que el més de Gener del 2014 el ple del parlament aprovarà la petició al govern espanyol de la cessió competencial per fer la consulta.
A raó de la previsible resposta del cantó espanyol, és de suposar que tenim garantit el NO. No a qualsevol diàleg, ni negociació. Ells continuen tancats amb el paraigües de la llei. Segur que tindrem un NO reiterat a totes i cada una de les peticions que faci el Parlament català.
És evident que caldrà tenir preparat el pla “B” i les eleccions al Parlament Europeu, n’és una bona oportunitat per començar a situar les bases per la preparació del pla. És una molt bona noticia que els dirigents de ERC hagin escoltat les veus de CDC, Reagrupament i la ANC per posar-se be i per preparar una possible candidatura unitària i ple d’independentistes.
Tot fa pensar, que l’estat espanyol no permetrà que fem consulta. Esgotades les vies legals dins l’ordenament espanyol, només queda l’alternativa de les eleccions autonòmiques, reconvertides en plebiscitàries.
Nosaltres sempre havíem defensat anar-hi directament. Avui entenem que potser no era el camí més adequat i omplir-nos de raons era el que calia per que el mon entengués que no era una dèria d’uns politics, sinò que és la de tot un poble.
Que 87 Diputats del Parlament català, contra 48, hagin estat capaços de posar-se d’acord, te dos virtuts, una n’és que s’ha fet de forma transversal (demòcrates de centre, demòcrates cristians, republicans, republicans d’esquerra, verds i de tendències variades) i l’altra que a guanyat la democràcia i Catalunya, i sense compensacions partidistes i amb unes dosis de generositat i responsabilitat que faran historia.
Tornant al pla “B” i al Duran i Lleida. Ni volem ni entrarem a fer noves critiques. Ara, el que volem perquè ho necessitem és sumar i arribar al final del procés amb el major suport polític i ciutadà per guanyar, i si el Duran i Lleida finalment aposta lleialment, a que el procés pel dret a decidir arribi a la seva fi, nosaltres li donem la benvinguda als aires democràtics que la majoria de la ciutadania demana.
Acabar amb les lluites caïnites entre catalans, no només ens ajuda sinó que ens ha de permetre construir el futur que Catalunya necessita.
Qui es quedi a casa quan comenci la batalla, i deixi la seva lluita als altres, aquest, haurà de ser previsor. Perquè qui no comparteix la batalla, compartira la derrota. Ni tant sols la batalla evita qui vol evitar-la. Lluita, doncs, per la causa enemiga, aquell que no lluiti per la pròpia. Bertolt Brecht