CDC i ERC, més la resta d’actors subsidiaris que si van afegir ho van pactar. Programa, full de ruta i candidat. D’aquí en va sortir Junts pel Si. La recepta i la seva realitat, va ser possible des de la generositat política i la confiança.
Hores d’ara ningú que sigui mínimament honest, podrà negar que l’Estat espanyol i l’unionisme ha tingut com objectiu fonamental per acabar amb el procés caçar la peça d’Artur Mas i destruir CDC.
Mas i CDC, han estat uns dels “suports més generosos” per construir l’Estat espanyol, i la seva reconversió sobiranista independentista mai serà perdonada. Fins i tot, i el temps donarà raó, el rumb de la independència és irreversible per la rellevança que unes classes mitjanes han decidit afegir-si i tot gràcies al lideratge d’Artur Mas i la nova direcció de Convergència. Prescindir-ne d’aquets nou conversos si que seria el fracàs de tot plegat.
El resultat del 27 va enverinar-ho tot. Cert. Tot i així 72 diputats per la independència, és més del que haguéssim somiat no fa ni tres anys. El més colpidor, va ser però, veure com la mateixa nit del 27, ni Junts pel Si ni les CUP, és trobaven i feien aclamació del “hem guanyat i som aquí”. Les premonicions més depressives no trigarien a surar. Les CUP van enlairar la “coherència” com senyal d’identitat inequívoca i van continuar amb el seu mantra; “nosaltres no farem president a Mas”. Subsidiàriament també manifestaven, ara ja sabem que mentin, que abans que el qui, és més important el que, el com i el quan. Sempre han afegit, serem els darrers en aixecar-nos i unes eleccions és el pitjor escenari. Expressions tant buides com irrellevants si convenim que la darrera paraula la tenen els vots.
Podríem cometre l’error, per allò de que 62 són molts més que 10, i dir que som on som per culpa de les CUP. Doncs no. Fer reduccionisme, ara és el pitjor que podem fer. Sempre existeixen causes objectives o no tant, que determinen el perquè.
Si Junts pel Si, hagués, amb contundència, amb fermesa i convenciment dit que el Programa, el full de ruta i el candidat era l’aposta, els de la CUP haguessin tingut poc a fer. Dia 28, missatge clar i nítid a tothom i especialment als de la “clau”; “Aquest és el full de ruta i al que estem disposats és a fer una “Declaració política” aprovada al Parlament per iniciar el procés constituent cap a la República catalana”.
Ho sabem. Això no hagués estat cap negociació ni l’iniciï de res en termes partidistes. El que si sabem és que l’espectacle que hem donat mercadejant la independència, ens l’haguéssim estalviat.
Ara, el verí entre independentistes està quallat i perillosament. Ens volen fer veure que el tap és la negociació entre Convergència i la CUP per la figura del President i del nou Govern de la transició. Talment com si Junts pel Si no existís.
La periodista Odei Exearte, (El Punt-Avui del 18 N), en el seu article, que creiem contrastat, explicita amb contundència on som. “Oriol Junqueras i desprès d’un dia de declaracions creuades entre CDC i la CUP, convoca d’urgència una executiva nacional. Un únic punt del dia; “valoració de la situació política actual”. ERC, és proposa de mediador al conflicte per desencallar-lo. Mantenen reunions bilaterals amb CDC i la CUP. El pessimisme però i un cert enrocament fan que de moment l’acord no és vegi per en lloc”.
CDC posicionan-se. ERC fen de mediador. La CUP tancada en banda. La ANC intentant pressionar, sense dir a qui. Certament tot un espectacle i mentrestant Junts pel Si diluint-se a marxes forçades.
Talment alguns ja pensen en el nou escenari. Les eleccions al Març. Llençar la tovallola, ara és, o de covards, o perquè interessos espuris basats en mer tacticisme formen part d’una estratègia mai explicada. Unes noves eleccions amb un resultat similar ens duria inevitablement on som ara. Ara és el moment de clarificar per on cal anar per aconseguir la República i ens temem que el que vol la CUP, que és basa amb la caseta i l’hortet, sempre serà més fre que empenta.
És hora de visualitzar on som i per on volem caminar. O amb Junts pel Si, avui i dema, o amb la CUP. Si decidim que amb Junts pel Si, els de la CUP no són, ni o seran, els nostres aliats. Ells són altra cosa i volen altra cosa.
Ningú vol eleccions. Doncs creiem que per sortir-nos-en de l’entrellat, el millor, més democràtic i més saludable és tornar a donar la paraula amb el vot als ciutadans, això si anem anem-hi amb la certesa de que els de la CUP no seran aliats per la independència de Catalunya. Potser per altres qüestions si. Altra cosa seria que de sobte, la Verge de Montesserrat s'ha aparagués i fes de la gent de les CUP uns nous conversos.