El 18 d’abril del 2009, el diari Avui publica “l’article” de Joan Carretero “Pàtria i dignitat”. La dissecció que en Carretero va fer en el seu article és d’una actualitat tant esfereïdora que fins i tot ens fa mal. Han passat quatre anys.
Recordar l’article, a més de servir per fer memòria, te la facultat de situar-nos al vell mig de la “estupidesa catalana”. Joan Carretero, ens deia, i ho argumentava, que si volíem deixar de ser esclaus sense remei, “Catalunya ha de bastir una majoria política que proclami al Parlament de Catalunya la Independència de manera unilateral.
L’acord de legislatura entre CiU i ERC, ens ha permès estructurar un full de ruta inapel·lable en termes democràtics. Armar-nos de raons primer i explicar les bondats d’una Catalunya estat, és l’objectiu de CDC, de ERC, i d’altres. Perfecte. Com arribar-hi, a dia d’avui és motiu de controvèrsia i discussió. Uns, de moment la gran majoria, estableixen el dret a decidir com el nexe per conquestes superiors o per estancaments definitius. Fer-ho legalment és l’aposta del govern i del seu president Artur Mas.
El recorregut polític del sobiranisme, ha permès situar en el debat polític la centralitat de la independència, fet que caldrà recordar en termes patriòtics i en un futur esperem no gaire llunya, a tots aquells que ho han fet possible.
Tots els indicis que ens arriben de Madrid, ens donen dades prou objectives per saber que Espanya, l’estat espanyol i el seu govern, no volen que el poble català és converteixi en subjecte polític. Declaració de sobirania aprovada pel Parlament, duta al TC. Cop de porta a pretensions d’acord amb temes com el finançament per part del PP de Catalunya. Cop de porta al líder de la tercera via Duran i Lleida, que en teoria te el suport de lobbys destacables. Declaracions de Ministres oposant-se frontalment a qualsevol consulta. Declaracions del primer partit de l’oposició(PSOE) i de càrrecs institucionals vells i nous.
Podrem insistir tot el que vulguem, podrem daurar la píndola tot el que és vulgui, però és tant cert que Espanya no permetrà fer cap Referendum d’autodeterminació, com quan el Joan Carretero va dir que l’única possibilitat, que serà legitima i legal per trencar amb l’estat espanyol, és fer des de el Parlament de Catalunya, amb majoria, una Declaració d’Independència, que sempre serà unilateral, perquè en que cas haurem demanat permís per fer-la.
Quatre anys de l’article den Joan Carretero i veiem com des de el Congres espanyol s’utilitza la DUI per fer por. Duran que no vol la independència de Catalunya, i que veu que la seva tercera via és obsoleta i no va enlloc, argumenta, per obtenir rendes espanyoles, que si l’estat espanyol no s’obre a negociar, Catalunya farà us del que ell no vol, perquè no és bo per Catalunya ni per Espanya declarar la independència de forma unilateral. Fer-ho al Congrés espanyol, ha suposat donar-li clau possibilista a fer una DUI. L’anècdota s’ha convertit per fi amb l’objectiu més preuat, diuen els experts amb dret internacional que una DUI pot tenir la mateixa legitimitat i legalitat que qualsevol procés democràtic, només cal demostrar que te un suport ciutadà per fer-ho, incontestable.
Nosaltres ho sabem, els catalans comencen ha saber-ho, la legalitat a la que estem subjectes només ens permet una legalitat, convocar eleccions autonòmiques i convertir-les en plebiscitàries amb una “Gran Candidatura per la Independència” i si és guanya proclamar la Independència de Catalunya. Un vot en un Referendum o consulta val el mateix que amb unes eleccions, només cal explicitat en el programa polític perquè és demana el vot.
Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat. Liah Greenfeld
RSS Feed
