Avui, dos articles, l’un publicat al “Punt-Avui” i signat pel Conseller en funcions Andreu Mas-Colell i l’altra al digital “El Mon” signat per Antonio Baños de la CUP, m’allibera del meu silenci autoimposat.
El del Mas-Colell, tot i que personal, segur que reflexa el parer de molts dels votants de “Junts pel Si”. Fins aquí hem arribat. Cap més negociació amb la CUP. Ells tenen la darrera oferta, que és molt més del que sectors moderats de la societat catalana haurien ofert als “antisistema” de les CUP. Ho voten Mas com President, o eleccions. S’ha acabat el bròquil ve a dir.
En Baños, en el seu article, és més polifònic i polèmic. Continua amb el “totum revolutum”. Sembla que dos mesos negociant no han donat per gaire. Ara, diu; “encara estem en el debat de les idees i dels objectius”.
Els independentistes creiem que aconseguir la independència des de un Procés Constituent i un Pla de Xoc social, per una legislatura, que només ha de durar un màxim de 18 mesos, ens feia prou patxoca, com per ser més prudents en el debat de les idees. Primer independència i desprès el que convingui.
Quan en Baños escriu i amb negreta; “que perquè la independència i la República puguin ser de veritat ha de fer-se des uns objectius que han de ser decisius per transformar-nos les nostres vides”, un calfred perniciós ens recorre la pell. Quins objectius. Qui els proposa. Quin Programa polític del 27 S, diu que ens vol canviar la vida. En Baños i els seus correligionaris, poden defensar el seu projecte partidista on vulguin i quan vulguin. Al que no tenen dret és canviar-nos la vida sense permís. Sembla que no saben que la independència per si sola ja ens canviarà la vida.
El que queda clar del seu escrit, i és d’agrair, és que el “qui”, era tant o més important que el que, el com i el quan. Ho diu ell, en Baños; “De com pensem i dissenyem el govern. De per a que ha de servir i sobre quins aspectes de la vida política ha de regir, hauria de ser un debat quasi tant important com el nom del President”.
Dir-ho ara no és estrany. Dos nos certifiquen que el “qui” sempre ha estat l’obsessió. Ens volen canviar la vida. Volen un determinat Procés i una determinada República, i com no un determinat President. De fet sembla que ho volen tot. Tant s’ha val si no s’assumeixen cap responsabilitat. Els moviments “antisistema i okupa” ja las tenen aquestes coses.
Per acabar-ho d’adobar, i potser és el més greu, és quan parla del sentit que té la independència i en el seu defecte ser independentista. Aprovar una Declaració d’intencions politiques, i de trencament sense dir-ho, amb l’Estat espanyol pels 72 diputats, fet que a merescut la resposta dels unionistes espanyols, el seu Estat i les seves clavegueres, amb una contundència digna de tenir en compta, sembla que no serveix per creure’ns que els 62 diputats de Junts pel Si estan per la feina. Lleig i miserable. Sobre tot perquè de moment els que toquen cuixa justiciera són els que estan a Junts pel Si. El que si que comença ha quedar clar, és que els de Junts pel Si, no estan per la vostra feina Baños.
Vosaltres no podeu garantir res. Bé, unes noves eleccions segur. Junts pel Si també. No podeu ni garantir que noves idees, per molt agosarades que és vulguin, serveixin al procés. Que voleu garantir del procés, si ni tants sols voleu ser-hi.
No Baños, avui el més revolucionari és posar-se al costat de la majoria. Exactament com va fer el President Mas. Avui el més revolucionari és proclamar la independència, els continguts corresponent als ciutadans. Avui el més revolucionari és eixamplar la base social per la independència i vosaltres la estrenyi-ho i a sobre preteneu eixamplar-la amb els de “Catalunya si que és pot”, Podemos, que pacten arreu amb els corruptes del PSOE i que no volen la independència per Catalunya.
No Baños, avui el més revolucionari és escoltar als centenars de milers de catalans que any rere any s’han manifestat cridant independència i unitat. De moment vosaltres avui només escolteu la vostra veu. Fer-ho no només no ajuda, sinó que ens determina a demanar a Junts pel Si que ja no és negocií res més, i, ho tenim acord o anem a noves eleccions.
Si això succeeix, tranquil senyor Baños, segur que el perquè de tot plegat és sabrà i els catalans tornarem a decidir, i segur que haurem après la lliçó per saber que vol dir allò del vot útil.
RSS Feed
