Tot un Estat i les seves institucions, - Congrés, Senat, Govern, Tribunals, Banc d’Espanya i la Lliga professional de Futbol.
Unes quantes Comunitats o regions espanyoles, Galicia, Extremadura, Andalusia, Castella en boca dels seus Presidents.
Una part de la societat civil espanyola, PP, PSOE, UPyD, Izquierda Unida, Podemos, Ciutadans, Fundació Francisco Franco, les FAES, ICV, més el que queda d’Unió.
Més la gran Patronal espanyola CEOE, i la catalana Foment del Treball, els sindicats CCOO i UGT espanyols, empresaris varis com el de Freixenet i Pronovies i la gran Banca.
Més la premsa espanyola, ABC, La Razón, El Mundo, El Pais, La Vanguardia, El Periódico, acompanyats d’unes quantes cadenes de televisió, TV1, TV2, La Sexta, T-5, A-3, 13TV, i de ràdios, Onda Radio, La SER, La COPE, i més.
Han fet que per un moment, només per un moment em fes la pregunta; “i si els que volem la independència anem errats”. Han calgut cinc segons, només cinc segons, per recordar a personatges com Gandhi, Martin Luther King, Rosa Parks, Nelson Mandela, Harriet Taylor Mill, Desmond Tutu, Zapata, l’home del tanc de Tiananment, George Washington, John Adams, Thomas Jefferson. Tots ells tenien un denominador comú, “la dignitat” per lluitar per conceptes tant clars i democràtics com la llibertat i la capacitat del dret a decidir el seu destí. Han estat certament cinc minuts diabólics.
Hem arribat on som per tot un grapat de fets ignominiosos vers els catalans. Cap reacció sorgeix si no existeix l’acció. Espanya i els seus espanyols que defensen l’Estat des de els seus estaments, són els únics responsables del trencament de un pacte imposat, però a la fi acceptat. Han estat les seves accions, el que ens han dut on som ara. Prohibir que el català sigui oficial a Brussel·les i Madrid. Votar a Brussel·les contra el corredor del mediterrani. Menysprear la voluntat dels catalans des de un Tribunal. Maltractar-nos permanentment amb insults i una catalanofòbia promoguda. Voler espanyolitzar als nens i nenes catalans com feia Felip V i Franco d’infausta memòria. Escanyant-nos legalment i econòmicament. Combaten com eix del mal la nostre immersió lingüística que ens ha cohesionat com mai. Són arguments perquè la dignitat catalana i els catalans diguem; fins aquí i que la festa s’ha acabat.
És cert que, salvant honroses excepcions, Espanya ens guanya a l’hora de fer por. L’imperi angles també feia por a Gandhi i als colons americans i va perdre. També és cert, que l’aposta ara no és pot comparar amb la que el nostre President Macià va proposar i que contemplava una República catalana dins de la federació de Repúbliques Ibèriques. Però també és cert que ara ja no pensem amb Espanya, per reformar-la ni per modernitzar-la. Ara volem la República catalana pels catalans amb un nou projecte prou definit i molt lluny de les misèries espanyoles i deixar als espanyols que decideixin el que vulguin.
Han estat els meus cinc segons més miserables de la meva vida. Demano perdó públicament per una debilitat, a rel d’unes pressions vingudes dels missatges de la por i l’odi. Trair al meu para, mort per lluitar per ser lliures i per una societat més justa. Trair la memòria del meu President Lluis Companys assassinat per ser el President de Catalunya. Trair la memòria de tots aquells que encara reposen als vorals de carreteres defensors de la democràcia. Trair als meus fills i nets per no haver lluitat per un País millor, més democràtic i mes just, no m’ho hagués perdonat mai i per això el 27 i per primera vegada a ma vida decidiré si vull que Catalunya sigui un Estat independent o no i jo he decidit que per dignitat personal i col·lectiva el Si és l’opció.
RSS Feed
