4 DE JUNY I DESCOMPTANT.
Alguns i cauran de quatre potes. Monarquia o República, espanyola clar. Ara ens volen ensigalar i entretenir dient-nos que amb el Felip VI, Catalunya tindrà “garantit els seus anhels”. És l’aposta dels de la tercera via. Politics i empresaris catalans així li van vendre al Juanca. Salvar la unitat d’Espanya requeria el seu araquiri. La disquisició per Catalunya en cap cas ha de ser Monarquia espanyola o República espanyola.
Qui pot creure que la corrupció generalitzada és culpa del Juanca? Qui pot creure que les lleis que aprova el Congres espanyol per anorrear fins i tot la minsa autonomia administrativa de Catalunya, també són culpa del Juanca? Qui pot creure que el descrèdit i desafecció de la ciutadania cap els politics i els seus partits és culpa del Juanca? Tot i que el Juanca contempla i comparteix les premisses del seu Estat i on ens han dut, la responsabilitat final sempre ha estat en mans del PSOE i del PP.
Franco que no va instaurar la monarquia acabada la guerra civil, sabia però, que la continuïtat de la seva obra depenia de tornar a consolidar els borbons. Instaurar el model República, obria masses fronts i les castes i elits del moment mai ho haurien acceptat. Amb la Monarquia, un exercit fidel i el capital lleials a Franco, permetia deixar-ho tot “atado y bien atado”.
Tindrem oferta, segur. Forma part del pack. Fins i tot insistiran que és el millor que ens pot passar als catalans i que desaprofitar-ho seria irresponsable.
Som al 2014 i Europa en cap cas consentirà que la unitat d’Espanya és conservi via “manu militari” i potser mai com ara la possibilitat d’una Espanya diferent comença ha planejar. PP i PSOE i tant com van les coses, aviat deixaran de garantir el pacte de la transició. De fet, els moviments socials i republicans dels diferents pobles que viuen a la península ja estan en marxa i les eleccions europees ho confirmen.
La Espanya borbònica ja està amortitzada. No tenim la millor democràcia d’Europa però en tenim. Ara només cal que tothom assumeixi el crit popular, exactament com s’ha fet a Catalunya i donar la veu al poble perquè decideixi. Potser aquestes eleccions no és poden comparar a les del 14 d’Abril del 1931, però tot i així deunidó el terrabastall. Dimissió del primer secretari del PSOE, congrés extraordinari i abdicació del borbó.
Aquestes eleccions europees, són el preludi d’un trencament anunciat i per molt que els de sempre ens vulguin tornar a enredar, aquest cop i amb tots els fronts que tenen oberts no s’han sortiran. Som al segle XXI
Ara el dilema no és Monarquia o República espanyola i aquesta no ha de ser la nostra “guerra”. A Catalunya, ara, és si votem o no el 9 de Novembre, i cap oferta que no sigui que Catalunya decideixi el seu futur ens ha d'entretenir. Després ja decidirem com volem el nou Estat.