La segona República, espanyola clar, va venir de la ma d’unes eleccions municipals celebrades el 12 d’Abril del 1931. Els borbons, Alfons XIII, van emprendre camí al exili. Guanyaven els farts de tanta injustícia i afamats de drets i llibertats. Farts de la corrupció, misèries, nepotisme, i d’una justícia abassegadorament sempre a favor dels poderosos. Semblava que per fi les castes dominants, l’aristocràcia i un Estat anquilosat podien ser reformats des de un republicanisme popular, Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
El 14 d’Abril del 31, Lluis Companys proclama la República espanyola des de el balcó del Ajuntament. Francesc Macià proclama la República catalana des de la Generalitat, com Estat integrat a la Federació de Repúbliques Ibèriques.
Sense sang, sense ferits, sense aldarulls. Sense ni un mort, les dues Repúbliques varen ser proclamades. Des de les urnes. des de la voluntat popular. Sense trampes i amb tot el reconeixement internacional de l’època.
Ens ho explicaven els vells i aquesta va ser la brama. La República proclamada tant dolçament, no podia durar gaire. Molts creien que desactivar els conspiradors contra la naixent República només és podia fer democràticament. D’altres creien que amb destitucions, que mai és van fer, i reformes urgents del Estat ni havia prou. Certament no la van encertar i la conspiració per tombar la República va arribar i de la forma més cruenta i salvatge; Un cop d’Estat militar, una guerra civil i una postguerra que va ser d’extermini i venjança. Genocidi total.
La confluència dels revolucionaris variats i pistolers de la patronal van fer possible que la dreta, monàrquica i enemiga de la reforma agrària i donar més drets individuals i col·lectius, fessin, que contràriament al que pensen els progressistes, guanyessin els de dretes, les eleccions generals al 34. S’estava gestant el cop d’Estat.
Franco fet general per la República, gran visió per cert, africanista, monàrquic i defensor de la unitat territorial peninsular i de les colònies d’ultramar, desprès dels fets revolucionaris a Astúries, és situarà com generalíssim per la gracia de Deu, per dirigir el cop d’Estat que ha de venir desprès que el Front Popular guanyes les eleccions generals del 34.
Els fets del 6 d’octubre del 34, que succeeixen a Catalunya, proclamant l’Estat català, més la defensa dels miners d’Astúries pels seus drets, que acaba amb una repressió contra els treballadors, dirigida per Franco i Goded amb les forces de la legió, GC i guàrdia mora, amb més de 300 morts serà la mort de la República.
La reforma agrària per Espanya i la llei de Contractes de Conreu a Catalunya eren tant revolucionaris com justes i l’entramat dretà que no volia perdre els seus privilegis i drets, van iniciar el procés conspiratiu per derrocar la República.
Franco va tenir el suport de la CEDA, els terratinents, la Banca March, un estol de comandaments del exercit que mai van ser depurats, la legió, la guàrdia mora, un sector de la Guardia Civil i l’ajut de Hitler i Mussolini. Tot units contra el comunisme, el socialisme i qualsevol reforma social. El poder no era del poble, era i havia de ser nominal, com a Alemanya, Itàlia i Japó.
Marroc és l’indret on els colpistes preparen l’alçament militar contra la República. Ara, al segle XXI també és un país preferent per Espanya. Alemanya, Itàlia, Portugal i Marroc amb Franco per ajudar al cop d’Estat.
Franco, el colpista, amb els seus generals, Godet, Mola, Sanjurjo, Millan Astray, a sang i foc van assassinar, violar i liquidar tota referència progressista en nom d’Espanya i l’Església.
Franco no era un demòcrata. Era un militar que mai va admetre que servia al poble. El seu poder era el de les armes. Franco va fer el que va fer amb l’ajut inestimable d’un comitè de no intervenció ordit per Anglaterra i França. Franco va guanyar la guerra per l’ajut material i bèl·lic de Hitler i Mussolini. Franco va ser el “gran dictador” d’Europa perquè els guanyadors de la segona guerra mundial ho van permetre. Franco va quedar legitimat desprès del seu cop d’Estat perquè els EEUU i l’Església així ho van voler.
Franco va ser un colpista, un traïdor a la República, un assassí, un feixista, un falangista i sobre tot un enemic del poble i de tot allò que suposes mes drets, més llibertats i més democràcia. Franco i els seus ho van tenir clar i van aplicar la seva màxima; terra cremada i cap supervivent defensor de la República i la democràcia.
Els del PP, Ciutadans i ara VOX no volen condemnar el regim franquista i fins i tot gosen dir-nos que cal preservar els seus anys de govern, però quan algú conspira s’aixeca amb armes, assassina hi ho fa per liquidar la legalitat democràtica del moment és un colpista que mereix ser condemnat i liquidat per sempre més i als que pretenen dir-nos que viva Franco també.
Franco no hauria de ser traslladat del “Valle de los caidos”. Franco hauria de ser cremat i llençades les seves cendres a les escombraries. El “valle de los caidos”, hauria de ser esfondrat i en el seu lloc un senzill monòlit que digues; “aquí estan enterrats els esclaus i defensor de la legalitat democràtica republicana assassinats per un colpista, Franco”.
Per cert el dia que definitivament és condemni Franco i el seu regim, a l’Església, que encara no ha demanat perdó també se li haurà de condemnar el seu passat.
RSS Feed
