
Els fets són indiscutibles i haurien de preocupar als demòcrates que habiten al Estat espanyol.
La Fundació Francisco Franco és legal i rep subvencions publiques. A Alemanya i Itàlia ni Hitler ni Mussolini tenen fundacions legals i la seva legalitat impedeix qualsevol acte que suposi legitimar al feixisme i nazisme.
Un mausoleu, “el valle de los caidos”, construït pels presoners republicans a major gloria del franquisme i falangisme, culpables de delictes de lesa humanitat, custodiat pels benedictins catòlics depenen de l’Església, actualment s’ha convertit en peregrinatge feixista.
Franco la seva guàrdia mora, la legió de Milan Astray, amb els falangistes van fer el cop d’estat, i una guerra contra la República amb la bandera dels borbons la “roja i gualda”. Avui la bandera que legitima desnonaments, un Estat sense separació de poders, una monarquia corrupte, uns partits corruptes, una pobresa general desbocada, un futur inexistent pels nostres joves, és la mateixa que tal dia com el 14 d’Abril del 1931 els pobles del Estat espanyol van foragitar democràticament i pacíficament.
Un Estat aconfessional on els ministres mostren la seva confessionalitat i addicció al franquisme sense vergonya manifestant-se al costat dels legionaris, inventors del mori la intel·ligència i visca la mort, i ara cuidadors de icones rebutjades per la Europa democràtica.
Una Espanya que prefereix gastar 10.000 ME en armes abans de pujar el que correspon als pensionistes jubilats. Una Espanya que prefereix rescatar autopistes privades amb diner publica vans que situar el salari mínim a nivell europeu. Una Espanya que atia al empresariat a cultivar allò de “antes alamana o italiana que catalana”.
Els catalans tenim un problema, que s’anomena Estat espanyol, però els demòcrates del Estat espanyol en tenen varis i el més important és que Franco és present i amb la seva presencia l’únic que es pot construir són diferencies, corrupcions i finiquitar fraternitats veïnals i internacionals.
Acabar amb el franquisme sociològic pels demòcrates ara hauria de ser una tasca preferent. No fer-ho, pot aprofundir amb les desigualtats i un escenari que tothom pagarà i molt car.
La solució avui no forma part dels anomenats constitucionalistes. Defensar que l’exèrcit sigui el garant de la unitat territorial. Defensar que la bandera del Estat és la de Franco. Defensar que el borbó no ha de tenir cap control polític ni social. Defensar que Espanya és la Nació única. Ho fan els franquistes moderns i són els que mai proposaran enteses, acords i pactes que benefici a tothom. Ni més ni menys.