
Vaja transició que ens van muntar els prohoms catalans com el Miquel Roca i el Tura. Van deixar intacte l’Estat franquista i sobre tot el poder judicial, armat amb pistoles fins el 1977, i armat desprès amb togues pseudodemocràtiques i un entramat legal, que no legítim, forçat pels franquistes directes i per les esquerres espanyols que curiosament defensen el mateix que Franco, “la Sagrada unidad de España”.
Franco sempre deia que havia fet la guerra contra “el contubernio judeo masónico y comunista”. Era l’excusa, Franco la va fer contra el separatisme, traduït volia dir contra tot allò que vulgues anar contra Espanya, la seva espanyolitat i la unitat imperial. Avui els seus hereus la fan contra els independentistes. Separatistes o independentistes, ahir o avui, pels espanyols vol dir el mateix, amb Franco o sense.
Fa temps que ho varem dir, insistim, la transició del 77, 78 amb els col·laboracionistes del franquisme amagats, van ser els que ho van deixar tot lligat i si avui no tenim una democràcia homologada, un estat de dret com cal i un Estat federal, és per culpa dels mateixos que van beneir la transició franquista i borbònica.
La dreta i esquerra espanyola, saben que la seva supervivència és circumscriu a la persistència i efectivitat amb com mantenir la unitat territorial, política i econòmica del Estat espanyol, hi ha fe de deu, que els hi és igual el com. Han descobert, malgrat les queixes, que el poder judicial, amb tots els tics i tocs franquistes, és l’aliat que legitima totes les mancances democràtiques i que si la UE protesta tant s’ha val, l’Estat de moment mai ha pagat preu. Ni quan la dictadura. El problema sorgeix quan el repartiment del poder no és fa com volen els franquistes, o està en mans dels que no són obertament dels seus.
Aquesta és l’oferta que tindrem d’Espanya i el seu Estat: Espoli, jutges franquistes, polititzats i prevaricadors amb tota l’artilleria repressiva que faci falta, per sotmetre’ns, amb l’objectiu que desistim. Els espanyols mai seran aliats per defensar-nos, i si ho fan serà a canvi d’ajudar-los pels seus objectius, objectius que mai seran els nostres.
Fem que el 14 de Febrer sigui possible implementar la República catalana ja proclamada. Fem-ho donant la confiança al MHP Carles Puigdemont. Aquest cop estem convençuts que no ens fallarà.