Una llista de país transversal amb gent de partits, de la societat civil i independents, o tres una de CDC o CiU, una del centre esquerra liderada per ERC i un altra encara més a l’esquerra liderada per la CUP.
La primera la proposa el president de la Generalitat Artur Mas. La segona Oriol Junqueras president de ERC. Només un punt de connexió entre les dues, la independència de Catalunya.
Una bola de vidre d’aquelles que no existeixen, ens avançaria quina de les dues propostes és la guanyadora i que com de moment saber-ho només és pot saber l’hora del recompte, el que farem o intentarem, és fer el compta de l’avia o del pagès. Per cert sense ordinadors, utilitzant el sentit comú.
Fins l’any 2011, l’onze de Setembre de torn, patia no d’una, sinó de varies malalties al voltant del partidisme i que gairebé les havia convertit en cròniques. CiU no és manifestava el PSC tampoc. Aquests amb l’acte institucional i l’ofrena floral al monument de Casanovas en tenien prou. Els de l’esquerra no independentista feien la seva manifestació que mai superava els 6.000 catalans, ICV, CC.OO, UGT i no sempre. Desprès estaven els de l’esquerra independentista, ERC, PSAN, PRC, i unes quants grups més però de difícil quantificació. Aquets en els millor moments varen aplegar com uns 30.000 catalans. Tot plegat a més de ser l’escenificació que més agradava al poder central espanyol, mai va arribar a res.
Cansada la societat civil de veure com els dirigents dels partits catalans eren incapaços de liderar la veritable ruptura, trencament, s’organitza, hi ho fa de forma transversal amb un resultat d’excel·lència constatat. Al 2012, 2013 i 2014, és fan els 11 de Setembres més extraordinaris de la historia de Catalunya. Entre 1.000.000 i 2.500.000 de catalans és manifesten cada any. Pacíficament, democràticament i transversalment fet que mostra que la societat civil està disposada a aparcar la qüestió social per aconseguir la independència.
L’èxit de la manifestació, de la cadena i de la V baixa és possible perquè qui convoca no és una sopa de lletres que mai han treballat la unitat. L’èxit ve de la ma de la societat civil, on els interessos no són de partit són de país. Aquest fet i que la ANC i Òmnium garanteixen un pluralisme transversal a tot el territori, possibilita el darrer èxit de la societat catalana, el nou N 9. La AMI també hi tindrà molt a veure.
Ara com ahir tothom sap que sumar, ajuntar, unir, són sinònims d’èxit. Dividir, fraccionar, ho són de fracàs. Els unionistes així ho veuen i no és casual el seu posicionament contra la llista de país i transversal.
Tothom pot defensar el que vulgui, només faltaria. Ara però i desprès de lo exposat, cal pensar amb el que no ha funcionat i amb el que si. Després només cal fer aquell acte de generositat que ara a tots ens demana Catalunya.
RSS Feed
