No, cap aversió a la figura de l’Oriol Junqueras. Ara be, ell solet ens ho posa a ou per entrar-hi i no de qualsevol manera. Entrevistat a Catalunya radio (1 de Juny), ens ha deixat unes quantes perles amb “tara” inclosa.
“No cal ser independentista per votar a favor de la independència”. Més que una màxima, és un cop de ma a la que segur serà propera alcaldessa de Barcelona Ada Colau. “Ve ha dir, en tens 11 i altres possibilitats són possibles, per tant digues si al procés i desprès ja veurem”. Nosaltres si podem sempre triem esquerra. Cal que ho facis, altrament ERC ho té complicat per entrar al govern municipal o donar-te suport a la investidura. Lleig, prefereix el que representa l’Ada Colau per davant d’un Xavier Trias que va creuar la Plaça San Jaume encapçalant la marxa dels ajuntaments de Catalunya a favor del procés.
L’Oriol Junqueras és un crac. Per apaivagar veus internes i externes d’un pacte tant extemporani, com seria fer un pacte per governar Barcelona amb aquells que no només no donen suport al procés, sinó que ja han començat a marcar perfil de caire netament espanyol. Eix Madrid Barcelona, front d’esquerres, Podemos i ICV reblen el clau. Els hi demana “traïció fina” als de “Barcelona en comú”.
Potser a aquestes alçades l’Oriol Junqueras, encara no s’ha n’adona’t que Podemos, “engendra polític” de nova fornada, proposa un “dret a decidir” amb tots els espanyols i punt. Que Iniciativa Catalunya Verds, han decidit treballar per la via federalista i el pacte amb Espanya per fer un referendum. Els de ICV, que ja han oblidat la sonora bufetada, o no, que el Congrés va donar a la petició democràtica de poder fer una consulta no vinculant a Catalunya. PP i PSOE van dir NO i Ciutadans quan i siguin diran el mateix. Tots aquets són els companys de viatge de la Colau.
No sabem si l’Ada Colau finalment, tot i que potser li serà fàcil, donat que va votar SI i SI, segons diu el 9 N, abraçar la causa de la independència. Comença ha ser costum entre els nouvinguts a la política d’anar compassant i modificant postures i posicions. No serà cap sorpresa, però com diu en Salvador Cardús, altra cosa serà el seu grau de fiabilitat, atès que de quintacolumnistes i botiflers en tenim de vells i ara de nous.
L’altra dia el President Mas, ho va recordar, tindrem 27 si tothom compleix la seva part. És cert que a BCN la llista més votada no és la de CiU, però a Terrassa si, i ERC i “Terrassa em comú” han tancat un pacte de suport i govern, tot i que de moment, Podemos ha de dir la seva. CiU queda fora.
Aquest no és el camí, sobre tot pensant amb un 27 guanyador i prou fort com per construir un Govern dins de la diversitat, altrament anomenat de concentració, si ara a la primera de canvi fallem.
En Junqueras pot continuar amb la seva estratègia pedagògica inclusiva per intentar apropar nous adeptes a la causa independentista i està bé. El que no està gens be, és a quatre mesos del 27 oblidar qui és qui està amb el procés, qui se la juga i amb qui, si tenim alguna oportunitat d’aconseguir-ho, serà precisament amb els de sempre. Amb els nous vinguts de moment com a la mili, només “Se le supone”.
RSS Feed
