El president Mas, que hores d’ara rep per terra mar i aire, sembla que vol portar la responsabilitat a les cotes més altes. Governar, encara que siguin les misèries i continuant retallant, esdevé com el màxim compromís, afegint que té la intenció d’esgotar la legislatura. Qualificar de lloable el discurs és el màxim que podem dir, sobre tot, quan el President confirma que el full de ruta continua amb totes les seves conseqüències i continguts.
Mentrestant, la societat civil, no només fa costat al govern i a les decisions del Parlament català, sinó que es mostra activa i continua pressionant. De fet, el perill que podríem tenir i que suposaria un cert perill objectiu al procés, seria no adequar els ritmes. Governar és imperatiu i en cap cas se’n pot fer qüestió menor, i de fet hi estem d’acord, si no fos pel fet estrafolari de governar sense possibilitat de fer res diferent del que la legalitat espanyola ens imposa.
La gran paradoxa es podria produir aviat. Els dirigents sindicals, ja han indicat que per la tardor serà inevitable una vaga general contra el govern espanyol i el de la Generalitat. De fet, el que ens estan dient, és que no estant d’acord amb les retallades, per cert més a Catalunya que a la resta, i les polítiques per crear treball i reduir l’atur, per cert polítiques que només pot fer el govern espanyol, doncs són seves totes les competències.
És una paradoxa perversa. Retallar aquí, no tenir eines per aturar el degoteig d’aturats, no poder mantenir els ajuts als necessitats i en alguns casos eliminar-ne, i governar al mateix temps, fent veure que som govern.
Fer via i reduir taimings, potser no dóna imatge de bon govern, però existeixen moments en la historia que s’ha de fer via i anar per feina. Mantenir les polítiques actuals i aprofundir amb la perversitat de ser un govern ofegat econòmicament, recentralitzat i menystingut, quan Catalunya pateix un espoli de més de 16.000 milions d’euros, cada dia que passa és menys entenedor.
Fer ara mateix tot un seguit d’accions impopulars, per tenir caixa, quan l’estat espanyol amb el nostre espoli, continua fent trens i d’altres inversions, que ni serveixen als espanyols ni als catalans, és dur.
Ara la disjuntiva més a prop de la paradoxa, és governar o fer via. Governar amb els estris que tenim és més a prop del suïcidi polític que de l’èxit. Fer via pot tenir un punt agosarat, però donat que tenim raons i la força del poble, potser n’és el camí per evitar-nos els suïcidi polític col·lectiu.
No importa el temps que fa que no som, sinó la voluntat de voler tornar a ser. Frances G.
Mentrestant, la societat civil, no només fa costat al govern i a les decisions del Parlament català, sinó que es mostra activa i continua pressionant. De fet, el perill que podríem tenir i que suposaria un cert perill objectiu al procés, seria no adequar els ritmes. Governar és imperatiu i en cap cas se’n pot fer qüestió menor, i de fet hi estem d’acord, si no fos pel fet estrafolari de governar sense possibilitat de fer res diferent del que la legalitat espanyola ens imposa.
La gran paradoxa es podria produir aviat. Els dirigents sindicals, ja han indicat que per la tardor serà inevitable una vaga general contra el govern espanyol i el de la Generalitat. De fet, el que ens estan dient, és que no estant d’acord amb les retallades, per cert més a Catalunya que a la resta, i les polítiques per crear treball i reduir l’atur, per cert polítiques que només pot fer el govern espanyol, doncs són seves totes les competències.
És una paradoxa perversa. Retallar aquí, no tenir eines per aturar el degoteig d’aturats, no poder mantenir els ajuts als necessitats i en alguns casos eliminar-ne, i governar al mateix temps, fent veure que som govern.
Fer via i reduir taimings, potser no dóna imatge de bon govern, però existeixen moments en la historia que s’ha de fer via i anar per feina. Mantenir les polítiques actuals i aprofundir amb la perversitat de ser un govern ofegat econòmicament, recentralitzat i menystingut, quan Catalunya pateix un espoli de més de 16.000 milions d’euros, cada dia que passa és menys entenedor.
Fer ara mateix tot un seguit d’accions impopulars, per tenir caixa, quan l’estat espanyol amb el nostre espoli, continua fent trens i d’altres inversions, que ni serveixen als espanyols ni als catalans, és dur.
Ara la disjuntiva més a prop de la paradoxa, és governar o fer via. Governar amb els estris que tenim és més a prop del suïcidi polític que de l’èxit. Fer via pot tenir un punt agosarat, però donat que tenim raons i la força del poble, potser n’és el camí per evitar-nos els suïcidi polític col·lectiu.
No importa el temps que fa que no som, sinó la voluntat de voler tornar a ser. Frances G.
RSS Feed
