A Espanya i al seu Estat les grans performa’ns no li afecten, a Hong Kong si i sense marxandatge. Definir la gran estratègia, unitària i transversal continua sent l’assignatura pendent. Junts al carrer i separats a les urnes. Tot plegat per un poder minso i autonòmic. Miserables, incoherents i indignes. Les direccions de ERC i les CUP l’han rebutjat, la unitat, amb els malignes independentistes de CDC, PDeCAT, JxCat, però ni entre ells han estat capaços de fer-la.
És hora de prendre decisions i de tenir clar que la independència té costos. És hora de saber si JxCat, ERC, CUP, ANC, AMI i Òmnium, estan per la feina o no. És hora de saber si el Parlament està per la Feina o no. És hora de saber si el Govern de JxCat i ERC, presidit pel Quim Torra està per la feina o no.
Si tenim sentencia, que serà condemnatòria, continuarem utilitzant només la via judicial per guanyar la partida amb Espanya? Si fos així, ja l’hem perdut. Tenim dret a saber si la partida continua i amb quins termes.
La ANC, sembla que ho té clar. Poder efectiu controlant el diner. Aquesta és l’estructura d’Estat definitiva. Poder econòmic, poder empresarial. Tenir o no aquest poder, donat que som i vivim en un mon capitalista, és una bona estratègia. Però no ni ha prou.
El que és curiós és que els partits tradicionals no ho hagin proposat mai. Deu ser que s’està millor reivindicant millores salaries i drets pels treballadors que assumint el poder empresarial, cosa que Alemanya el sindicat del metall ja fa.
Sembla que el President Torra té converses amb totes les forces independentistes. amb l’objectiu d’establir una estratègia política i d’acció unitària. Seria bo que el resultat de les converses és sabessin abans de la sentencia. Per allò de que quedi clar que el silenci no rebaixarà penes i sobre tot per demostrar que estem tossudament alçats.
No podem i seria creure’ns que som incapaços de ser lleials amb els votants independentistes si el silenci impera. És hora d’establir amb claredat que se’ns proposa i dir-nos, si finalment no tenim estratègia unitària, i qui és el responsable de la desfeta. És hora de saber, si finalment tenim “fumata blanca”, quin és l’objectiu i per fer que.
MHP Carles Puigdemont i Quim Torra, tenint clar qui és el nostre enemic, és hora, si no volem que la frustració generalitzada s’instal·li a casa, de parlar clar, exactament com quan ens vareu dir Referèndum o Referèndum i la gent s’ho va creure. Ara toca, i toca assumir tots els costos, institucionals, de partit i com no personals. La resta collonades i presa de pel.
RSS Feed
