Els espanyols d’ahir i d’avui defensen la tesis de que a la Península Iberica només hi viuen espanyols. Tesis que gairebé sempre han imposat per la força i milers de centenars de morts. No posarem les urnes. Els catalans no tenim més drets que els que marca la Constitució espanyola construïda per un exercit franquista, una justícia franquista i set personatges de dubtosa legitimitat democràtica (ningú els va votar).
Ho diu aquesta Constitució tant democràtica: l’Exèrcit espanyol és el garant de la sobirania i territori nacional espanyol. Qualsevol jurista podria interpretar que fins i tot l’exèrcit podria actuar al marge de decisions politiques o administratives.
No ens enganyem, la casta dominant espanyola sap que el seu futur depèn d’espoliar centralitzar i uniformar el territori i els ciutadans. Lo de Navarra i Euskadi, és suportable econòmicament. Com be ha dit Felipe González; “Espanya no se entiende sin Catalunya, Espanya sin Catalunya seria otra cosa”.
Espanya mai serà un Estat federal i menys Confederal. Dos accepcions que comporten implícitament un repartiment del poder que la casta ubicada a Madrid no està disposada a cedir. Ni amb la primera República ni amb la segona, els espanyols que no poden o no volen ser altra cosa, tampoc van cedir.
Una sola sobirania la espanyola, i un sol territori Espanya. Fer efectiu aquests dos conceptes, només és pot fer des de la imposició. L’anorreament sistemàtic, lent però insistent que patim des de el 1714, també ajuda. Per exemple tenim els de la Catalunya Nord.
Malgrat tots els esforços iniciats amb els Decrets de Nova Planta de Felip V, Castella ha estat incapaç de la liquidació total. La determinació de molts catalans ha pogut més.
El President Carles Puigdemont ho va tractar de resquitllada, però cal remarcar la importància del seu contingut; “Res serà igual després de l’1 d’Octubre tot i perden”. Puigdemont ens deia quelcom més associat a posar les urnes, ens deia que legalment seria el primer cop que els catalans com a poble lliure exerciríem el dret inalienable a decidir el nostre futur, convertint-nos per sempre més en subjecte polític com qualsevol altre poble amb Estat o sense.
Poden intentar-ho, poden dir-nos que quan ells tinguin el poder el farem, però ens menteixen. De fet també insistentment parlen dels espanyols i res més que dels espanyols. La resta anecdòtica pura i dura. Ells no han acceptat que tenim dret a autodeterminar-nos lleialment ni fraternalment. Per cert, dret que s’aplica sense permís, amb pacte o sense. Ens volen espanyols catalans, que es exactament com ens volen els del PP, PSOE i Ciutadans. La seva proposta buida de continguts és redueix a un Referèndum pactat. No parlen dels diners, de les infraestructures, del ensenyament, de la llengua, dels port i aeroports. No parlen de la sobirania catalana. Els de Unidos Podemos ens ofereixen allò que mai podran complir. És més, mai governaran, a no ser que facin tantes renuncies com els del PSOE, perquè sinó potser la remor dels sabres segur que farà inviable que una esquerra autentica assoleixi el poder total.
Si l’oferta és la Nació de Nacions folklòriques, se la poden guardar on els hi càpiga. Catalunya és una Nació, amb una llengua, una historia i un tarannà que ens permet dir sense por a equivocar-nos, que nosaltres no som espanyols. Som un subjecte polític i el dia 1 d’Octubre ho certificarem tant si guanyem com si perdem. Per això res serà igual.
RSS Feed
