No pot ser que tinguem majoria al Parlament i Govern per la independència i la capital de Catalunya, Barcelona estigui en mans dels unionistes espanyols, “d’esquerres” o del que sigui.
No governar Barcelona amb una coordinació exultant amb d’altres institucions, Generalitat, Parlament, AMB, Municipis, Diputacions i Consell Comarcals és un greu error.
Fer-ho en cap cas mai pot ser una qüestió de partit, és de País. I si, la gestió ja sabem que és cabdal, però també sabem que sense els recursos que li pertoquen Barcelona no podrà ser la Capital que mereix Catalunya i, només la independència de Catalunya ho pot arreglar.
Queda encara no un any per les eleccions municipals, que seran el 28 de maig del 2023 i tots els grups fan mans i mànigues per presentar candidats, planificant campanyes i deixant clar que tothom vol l’Alcaldia de Barcelona.
Els de ER repeteixen amb l’Ernest i fan unes primàries on no si presenta ningú més. ER ho tindrà pelut. Ser oposició i alhora “suporter” de la Colau i Collboni, no els deixa en una bona posició. El més greu és que de moment ningú sap quina és la seva proposta de gestió per Barcelona. Continuisme? per això ja estan els comuns, o proposar als soferts barcelonins un canvi de gestió. Veurem.
De moment allò tant tronat com utilitzar els municipis per la independència per part de ER, ni s’esmenta ni se l’espera.
Els de les CUP, com sempre, irrellevància i desflorant la margarida i de moment zero regidors.
Ens queda del sector “independentista” els de JxCat, que de moment i atenent la seva consolidació com partit i que al Juliol tenen el Congres polític, entenem que la nova executiva vol i pretén associà capacitat de gestió i vinculació estratègica del partit. Un fet però posa més llenya al foc. L’Elsa Artadi ha plegat.
JxCat té un problema i no és menor. Ja intuïm que amb ER i els cupaires, segurament no farem una llista de País per guanyar l’Alcaldia. Seria convenient que JxCat abans de la tria comuniques per terra mar i aire que en aquest cas i per desprès la Diputació i AMB, és indispensable anar junts i construir una candidatura per guanyar l’Alcaldia de la capital de Catalunya. Fer-ho és possible si la voluntat i generositat per aconseguir-ho s’imposa. Temps ni ha. Si aquesta voluntat d’unitat quedes truncada, seria la darrera oportunitat per mantenir un Govern autonòmic que ni treballa per la independència ni per la unitat.
Si finalment s’imposa la llei partidista, JxCat ha de fer valer la seva posició amb el Consell per la República, amb l’estratègia de la confrontació intel·ligent, explicant que la unitat la farem des dabaix a dalt i que amb els actuals dirigents de ER mai farem unitat. Seria el moment de les primàries de JxCat i per Barcelona.
Les eleccions municipals han de ser el test on és deixi clar, quina és la força que té cada organització si la unitat estratègica no ha estat possible. El cant, les supliques, el traga-la a totes les inventives insultants, contra JxCat s’han d’acabar. La provable defenestració de la MHP Laura Borràs, creiem que també forma part per dinamitar ponts i la unitat. Ja ho van fer amb el Xavier Trias.
RSS Feed
