24 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Que serem lliures a aquestes alçades ja ho sap tothom. El que no sabem és quan. Tot dependrà de l’alçada de mires dels nostres politics i de la voluntat dels catalans que de moment i d’acord tots els indicadors sembla decidida a aconseguir la independència de Catalunya.
Estar preparats per l’endemà està be, tenir-ho absolutament tot controlat és gairebé impossible. Ni els estats, que ja ho són, més moderns, més democràtics i més emprenedors i productius, ho tenen tot resolt.
Nosaltres però, si que haurem de tenir resoltes un mínim de qüestions, per garantir la viabilitat del nou estat. Altrament podríem posar en perill una certa consolidació del segon procés.
El primer procés, ha de quedar determinat per l’escrupolositat democràtica i pacifica per fer-lo inqüestionable i acceptable per la comunitat democràtica internacional. De moment, sabem que el primer pas és el dret a votar per decidir el nostre futur. El segon serà la construcció del nou Estat.
Ara be, iniciar el segon procés només és pot fer garantint un mínim. Determinar quins són els mínims i treballar per garantir-los, no necessariament han de ser estructures d’Estat.
La xarxa sanitària, funciona i en cas d’independència no deixaria de funcionar, només caldria garantir els salaris i la intendència. La xarxa escolar, exactament el mateix. La seguretat ciutadana i la defensa de bens i territori, només dependrà d’uns quants Decrets per assumir noves competències, com duanes, terrorisme, i relacions internacionals i de garantir els salaris. El sector privat, bancs, industries i emprenedors, de moment tindran pocs canvis i per tant la seva incidència si la lleialtat a la voluntat democràtica del poble català és respectada, serà nul·la.
La hisenda publica com estructura d’Estat, ha començat a caminar, i n’estem convençuts que la nova estructura serà tot un èxit.
Construir i definir un nou model de justícia, s’haurà de fer en paral·lel al procés constituent del nou Estat, per tant la seva incidència serà menor i de moment haurem d’aplicar els codis penal i social de l’Estat espanyol. Aquest fet en cap cas ens ha de preocupar.
Ens queden però els dos sectors més dèbils i de moment més allunyats, jubilats i aturats. Garantir les pensions al més següent de la Proclamació de la República Catalana, ha de ser qüestió d’Estat.
Dels gairebé 634.000 aturats, només 432.978 reben algun tipus de subsidi. La nova realitat catalana, en cap cas és pot permetre cap dilació a l’hora de fer extensiu a la totalitat dels aturats el subsidi mínim interprofessional.
No només és qüestió de justícia, que jubilats i aturats tinguin el tractament adequat i immediat, és que hem d’evitar qualsevol vel·leïtat d’utilització per debilitar la construcció del nou Estat. Per tant és obvi que el nou govern provisional ha de tenir els recursos per fer-hi front. La pròpia debilitat d’aquets col·lectius ho reclama, complir determinarà que anem pel bon camí.
RSS Feed
