La justícia, el seu codi i les implementacions modernes, tenen l’arrel en el “Dret Romà”. Estem parlant d’arrels de fa més de 2000 anys.
Roma va entendre que sense normes la duració i l’extensió de la seva realitat no era possible. Roma va tenir el seu imperi. Abans el van tenir els Hitites, els Perses, els Egipcis, els Otomans, l’Austrohongarès. De la desfeta imperial moderna i acabada la primera guerra mundial, uns imperis s’ensorraven i d’altres amb una segona guerra mundial apareixerien; el dels EEUU i el de la URSS. Ara la Xina també hi vol ser.
Nous espais i àrees d’influència han aparegut. Una UE, mercat de més de 500 milions d’habitants. Un espai productiu utilitzat per la ma d’obra barata a Asia i uns mercats emergents, ara ens proposen uns nous imperis.
Ho sabem perquè en tenim dades i sobre tot perquè els humans som els únics que matem per conquerir, imposar i viure per sobre de les possibilitats ajustades als recursos del país.
Tots els imperis ho eren per l’avidesa natural de créixer i expandir-se i tots sense excepció ho feien de forma cruenta. Fer-ho així els hi donava poder i un temor afegit a les societats de l’època quedava instaurat.
El resum històric és prou clar, els imperis ho eren per les armes i per una definició expansiva que els propis moviments predominants de cada època imprimien.
Ara, ningú parla d’imperis, tot i que en tenim i prou definits. Els seus exercits ho certifiquen. Un imperi ho és perquè domina, perquè imposa i perquè sobre tot, sempre guanya en tots els terrenys.
Els de Corea del Nord, practiquen el rearmament permanent. Diuen que per defensar-se. Aquests mai seran un imperi. Els russos commemoren la seva victòria front el nazisme i fan homenatge als seus màrtirs i víctimes de la segona guerra mundial. Per fer-ho, fan la major desfilada militar de la seva historia. Ni amb flors ni construint més escoles i hospitals. D’altres el que fan, amb comptagotes per fer-ho dissimulat, és demostrar que continuen sent amb els seus invents assassins militars els amos del mon.
No hem aprés res. Abans matàvem amb pedres, ganivets, llances i fletxes. Avui tenim tot un arsenal cruel i sibil·lí per matar. Avui no fem guerres mundials. Avui les fem parcials i controlades però que equivalen al mateix.
En alguns racons del planeta s’ha millorat la qualitat i el ritme de vida. Però avui com ahir ho fem matant i espoliant a d’altres.
Ni democràcies, EEUU, ni comunismes antics URSS i moderns Xina, fan res diferent als imperis històrics. Espoliar i construir incessantment armes és la seva màxima. Uns recursos per fer armes, que si anessin a parar a la humanitat, a dia d’avui ja estaríem a Mart, haguéssim acabat amb les immigracions forçoses i segur que moltes de les enfermetats endèmiques ja faria temps no hi serien. Malauradament, el poder econòmic s’exerceix des de el poder de les armes i de moment estem més interessats amb el que tenim que hem el que podríem fer per la humanitat i el planeta.
Els imperis moderns, com els antics, segur que en un moment donat seran historia. Ara però i gracies als avenços tecnològics, i si no hi posem remei, no només desapareixeran els imperis, fins i tot podria desaparèixer el mateix planeta. De moment ja sabem que hi ha arsenals nuclears amb capacitat termonuclear per fer desaparèixer la vida al planeta unes quantes vegades.
Això si, per emmudí consciencies pròpies i alienes, ara ens volem preocupar on col·loquem a les criatures que fugen dels seus països amb guerra i misèria que bàsicament han provocat els imperis moderns.
RSS Feed
