18 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Els que volen ser i continuar formant part de la marca Espanya, ens haurien d’explicar el perquè. Els que volem la independència de Catalunya, a més de fer rius de tinta per explicar-ho i argumentar-ho, tenim clar que ser un estat independent, vol dir que tot, tot és decideix a Catalunya i això és ni menys ni més el que volem.
El que no decidim hi ho facin altres, serà perquè els catalans farem cessió de la sobirania que calgui però per voluntat pròpia. Ara i per dret de conquesta la nostra sobirania és inexistent.
La proposta dels catalans, no amaga cap voluntat espúria, volem la independència per decidir. Els catalans volem decidir-ho tot i això actualment només és possible si ens convertim en un estat independent.
Ens podran dir de tot, fins i tot ens podran amenaçar, però el que no podran dir és que enganyem. Volem la independència per decidir com ens gastem els nostres calerons. Volem la independència per tenir la nostra justícia. Volem la independència per decidir com ordenem el nostre territori. Volem la independència per arribar, si cal, a acords amb l’estat espanyol. Volem la independència per decidir-ho tot.
Espanya pel seu canto, menteix i enganya. Volen fer creure que som de la seva propietat. No expliquen que la sortida de Catalunya de l’estat espanyol els obligarà ha ser més racionals i millors gestors, i fins i tot millors demòcrates. Només ens parlen d’impossibles i de que ho passarem fatal, i que se’ns farà fora de la UE. Espanya veladament quan diu que cal l’acord de tots els estats ens està dient que s’oposarà. Aquesta és la seva estimació. No ens mostren les balances fiscals. Interfereixen amb la legalitat autonòmica que no deixa de ser la seva, qual imperi amb la seva colònia. Decideixen com han de ser les nostres costes i és queden tant amples. Decideixen si podem tenir aeroports internacionals o no. En fi ara ho decideixen tot i el que no diuen és el vertigen que els hi entra, només pensar que mai més podran manipular i decidir on és gasten els diners provinents de l’espoli de Catalunya. Aquesta és el quid de la qüestió. Ens volen perquè aportem, si rebéssim ja faria anys que ens haurien fet fora.
Ho decideixen ells o ho fem nosaltres. Resoldre aquesta dicotomia ara és urgent. Catalunya no pot admetre l’anorreament modern de la llengua, cultura i historia, sense oblidar-nos que cal acabar amb l’espoli. Espanya i els espanyols porten tres segles fent-ho, no aprofitar el moment que tenim seria un desastre.
La romana, te els platets ben definits i sense ser gaire agosarats, podríem afirmar que els que volen que tot continuí decidint-se a Madrid, ara ja són a Catalunya una minoria. Només els que depenen directament de Madrid poden defensar una supeditació tant profunda, i no acceptar el poder i la capacitat de decidir des de casa, ratlla, vistes les malifetes dels governs espanyols, la idiotesa més supina mai vista.
Els que volen ser i continuar formant part de la marca Espanya, ens haurien d’explicar el perquè. Els que volem la independència de Catalunya, a més de fer rius de tinta per explicar-ho i argumentar-ho, tenim clar que ser un estat independent, vol dir que tot, tot és decideix a Catalunya i això és ni menys ni més el que volem.
El que no decidim hi ho facin altres, serà perquè els catalans farem cessió de la sobirania que calgui però per voluntat pròpia. Ara i per dret de conquesta la nostra sobirania és inexistent.
La proposta dels catalans, no amaga cap voluntat espúria, volem la independència per decidir. Els catalans volem decidir-ho tot i això actualment només és possible si ens convertim en un estat independent.
Ens podran dir de tot, fins i tot ens podran amenaçar, però el que no podran dir és que enganyem. Volem la independència per decidir com ens gastem els nostres calerons. Volem la independència per tenir la nostra justícia. Volem la independència per decidir com ordenem el nostre territori. Volem la independència per arribar, si cal, a acords amb l’estat espanyol. Volem la independència per decidir-ho tot.
Espanya pel seu canto, menteix i enganya. Volen fer creure que som de la seva propietat. No expliquen que la sortida de Catalunya de l’estat espanyol els obligarà ha ser més racionals i millors gestors, i fins i tot millors demòcrates. Només ens parlen d’impossibles i de que ho passarem fatal, i que se’ns farà fora de la UE. Espanya veladament quan diu que cal l’acord de tots els estats ens està dient que s’oposarà. Aquesta és la seva estimació. No ens mostren les balances fiscals. Interfereixen amb la legalitat autonòmica que no deixa de ser la seva, qual imperi amb la seva colònia. Decideixen com han de ser les nostres costes i és queden tant amples. Decideixen si podem tenir aeroports internacionals o no. En fi ara ho decideixen tot i el que no diuen és el vertigen que els hi entra, només pensar que mai més podran manipular i decidir on és gasten els diners provinents de l’espoli de Catalunya. Aquesta és el quid de la qüestió. Ens volen perquè aportem, si rebéssim ja faria anys que ens haurien fet fora.
Ho decideixen ells o ho fem nosaltres. Resoldre aquesta dicotomia ara és urgent. Catalunya no pot admetre l’anorreament modern de la llengua, cultura i historia, sense oblidar-nos que cal acabar amb l’espoli. Espanya i els espanyols porten tres segles fent-ho, no aprofitar el moment que tenim seria un desastre.
La romana, te els platets ben definits i sense ser gaire agosarats, podríem afirmar que els que volen que tot continuí decidint-se a Madrid, ara ja són a Catalunya una minoria. Només els que depenen directament de Madrid poden defensar una supeditació tant profunda, i no acceptar el poder i la capacitat de decidir des de casa, ratlla, vistes les malifetes dels governs espanyols, la idiotesa més supina mai vista.
RSS Feed
