En aquest humil bloc ho hem explicat, raonat i documentat tot el que hem sabut. Malgrat tot insistirem, ens hi juguem el futur. La informació contrastada no és només poder intel·lectual, és la capacitat d’analitzar i de decidir, i quan més millor.
La fundació de ERC just l’any 1931, i uns mesos abans de les eleccions municipals, que van suposar l’adveniment de la II República espanyola, és va fer perquè opcions ideològiques de forma transversal ho van fer possible. Tenien un denominador comú, abatre els borbons, i fer que el republicanisme de la llibertat, igualtat i fraternitat s’imposés arreu.
ERC i la seva correlació interna ideològica va suposar que l’aposta política fos majoritària a favor de la República espanyola. Francesc Macià i el seu Estat Català eren els perdedors. Tant va ser així que Macià va plorar quan el van fer que renunciïs a la República catalana que ell va proclamar dins d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques. Per primer cop ER iniciava el seu procés per abandonar la “C” de Catalunya.
Lluis Companys assassinat. Irla, el seu successor sense pena ni gloria. Tarradellas, ho va tenir més clar, calia potenciar la legitimitat de les institucions catalanes, tot i que el preu a pagar fora espanyolitzar-les. La seva traïció als morts per la llibertat i contra el feixisme va tenir el seu premi – el borbó – el va anomenar Marques.
Mentrestant els elements residuals de ERC, Cassanelles, Barrera, Viadiu, Torres, Poblet, Casanovas i un escamot de militants preparaven l’aterratge a Catalunya, gracies a un pacte entre uns liders que no estaben legitimats farien amb els feixistes del franquisme. S’estava coent la transició. Van legalitzar als comunistes, revisionistes i tota la resta de partits prohibits. ERC no, i va anar a les primeres eleccions amb el PTE.
La divisió entre federalistes espanyols i els independentistes dins d’ERC va tenir el seu màxim esplendor quan els independentistes confrontats directament amb Heribert Barrera va obrir el primer casal de ERC al Carrer Bonavista de Barcelona (any 1976). Uns mesos mes tard els republicans federalistes espanyols amb l’Heribert Barrera al cap davant van obrir el seu al Passeig de Colon. Barrera mai aniria al casal de Bonavista. Malgrat tot Barrera, moriria acceptant que només la independència pot suposar que Catalunya no desapareixi com a Nació. Els atacs que va rebre pel seu nou posicionament, va suposar que rebés atacs de tota mena i que avui se li retiri la medalla d’or de Barcelona i els seus callin.
Francesc Macià, primer president de ERC. Joan Lluis Pujol primer secretari de ERC, 1931. Joan Tauler segon del exili al 1952. Lluis Companys mort Macià assumeix la Presidència i lideratge de ERC. Marti Barrera el succeeix com secretari general de ERC torna del exili al 1952 condemnat a dotze anys de presó, substituïda amb arrest domiciliari. El segueix Marti Rouret que mori al exili. Josep Tarradellas entoma el relleu, fins que és anomenat President de la Generalitat. Joan Sauret és anomenat Secretari General substituint Tarradellas. El seu substitut fou Heribert Barrera al any 1976 en plena transició. El substitueix Joan Hortalà, actualment president de la borsa de Barcelona.
És a partit d’Angel Colom que ERC comença a fer politiques de país amb una defensa aferrissada de tot allò que te a veure amb la construcció nacional i defensa de la llengua i cultura catalana. Jaume Campavadal sense pena ni gloria. Jordi Carbonell suposaria una entrada d’aire fresc tot i que ERC encara no faria cap pas en defensa d’un Estat català.
És Josep-Carod Lluis Rovira el que des de Macià proposa per primer cop des de 1931 que ERC s’ha de convertir amb una força per la independència, d’esquerres i republicana. El va substituir Joan Puigcercós, a ell Joan Ridau, avui assessor jurídic de la mesa del Parlament, a ell Marta Rovira com S.G. a l’exili i Oriol Junqueras avui empresonat President.
Les turbulències dins d’ERC afloren quan republicans federalistes espanyols i republicans catalans pro independència com Colom, Pilar Rahola, Joan Carretero, Bertran, presenten batalla per decidir l’orientació política i estratègica de ERC per la independència. Tots ells perden. L’aparell aconsegueix subsistir amb el suport territorial d’una vella guàrdia i d’uns sentiments que continuarien i continuen anant direccionats.
No és cap casualitat que ER, i ara si sense la C, potser millor que és posin la “E” s’entengui tant be amb els partits d’esquerres espanyols. Fins i tot quan la repressió ens ve indistintament de les dretes i esquerres espanyoles.
Van guanyar al 1931. Van legitimar el regim del 78. Estan al costat dels que van fer possible el 155. Són corresponsables de tota la repressió judicial i policial. Són els que només reclamen més autogovern des d’una autonomia mísera i són els que callen davant l’espoli econòmic, lingüístic i històric que patim, ahir amb les dictadures, i avui amb el regim monàrquic presuntament democratitzat.
Això que hem descrit són fets. Que tothom ho tingui clar votar a ER és votar com a molt per una República espanyola, que segur continuaria sent d’arrel castellana, per molt que li diguessin federal. I el més greu continuaran decidint des de Madrid com hem de viure, com hem de parlar, i si ens mereixem un bri més de llibertat o no.
Certament el 14 de Febrer tornem a decidir. Ara be que ningú oblidi que cada cop que s’ens posen unes urnes la nostra capacitat per saber i encertar és més gran. És el que te estar al segle XXI i a la Unió Europea. Si ER, amb els Socialistes, Comuns i fins i tot els de les CUP sumen, no en tingueu dubtes, “Gobierno de Cataluña”, per quatre anys, acompanyats pel “Gobierno de España” per tres anys.