Un dia, i fa temps, vareu protestar per una reforma laboral, la del PSOE primer i després la del PP. La cosa va quedar un a zero i el traga-la vostre de campionat.
Un dia el vostre govern, el de Madrid va aprovar una Llei anomenada de dependència amb un suport econòmic que cap govern de Madrid ha complert, migrant les arques de la Generalitat i la vostra protesta mai ha anat a Madrid sempre al Govern català.
Un dia el Govern de Madrid i el Congrés amb el recolzament vostre, va proposar i és va aprovar donar al Tribunal Constitucional patina executora i vosaltres vareu girar-vos d’esquena. Ara no només interpreta jutja i sentencia i vosaltres espatarrats.
Una llei, aquesta si de traca i mocador, anomenada mordassa pels ambients i sectors esquerranistes, han superat totes les expectatives equidistants, de moment. Una llei a mida del repressor per castigar als irreverents, pensadors, delinqüents, menys als corruptes. Deu ni do.
El pitjor però i per vergonya equidistant, sembla que encara ha de venir. De moment tenim presos politics per pensar i defensar projectes legítims i legals. Dels exiliats sense ordre internacional de captura deu ser perquè no són culpables de res. I la vostra equidistància, ara és la mateixa que la que denunciava Bertolt Brecht contra el nazisme.
Sou uns equidistants rars. No heu fet cap revolució. No heu aconseguit acabar amb els desnonaments. No encapçaleu cap vaga general contra els sous de misèria, les pensions, la corrupció del PP i PSOE, l’atur, el malbaratament dels recursos públics. Això, sou rars de collons. Fins i tot sou capaços de renunciar a la República i estar sotmesos a uns borbons que viuen com rajàs i sense deixar d’esmentar com viuen i protegits els Franco. Insistim rars però que molt rars.
Però vet aquí que la vostra equidistància, sempre té un cost. De moment el 21D ja n’heu tingut un tast.
Tothom sap qui s’ha posicionat contra la República catalana. Els espanyols per suposat. Alguns empresaris també. Respecte els partits, tot està prou clar. Els únics que de moment maregeu la perdiu, aparentment sou vosaltres, però s’apropa irremediablement el vostre moment i tot que encara no podem obertament dir que esteu dins del bloc del 155, haureu per fi de dir-ho ben clar, ho amb Espanya i el regim del 78, ho amb la República catalana.
No ho diem per fer-vos la punyeta, i ara. Ho diem perquè Espanya i el seu Estat mai ens fallen. Vosaltres no vareu ser equidistants amb la immersió lingüística, és més, sempre heu estat uns activistes en defensa de la llengua i la immersió, vaja com CDC ara PDeCAT, com el PSC ara PSOE, com ICV ara podemites i comuns, com ERC. Vaja heu format part de la transverssalitat ciutadana per defensar el que ara el PP i Ciutadans volen carregar-se.
Vaja putada, la disjuntiva està servida. Si defenseu la immersió i la llengua, ho fareu al costat dels indepes. Si no ho feu, haureu enganyat altra cop al vostre electorat i si calleu ja sabeu amb qui estareu. Una putada en tota regla que necessariament obligarà a molts a deixar de ser equidistants. El Coscu, el Rabell, Domènech, Alemany, Colau, és provable que la mantinguin, la equidistància, els que voten igual no.
RSS Feed
