Potser ens pot semblar simplista i sobre tot gens important. Un pot haver estat identificat com un personatge a favor dels colpistes del 36 fins les darreres conseqüències amb actituds i resultats cruents i al mateix temps ser després al llarg del temps un personatge valorat per uns i pels altres.
Antoni Samaranch, Marti de Riquer, falangista un i requetè l’altra són els darrers exemples. Lluitadors al bàndol sediciós i franquistes convençuts, ara se’ls vol retreure homenatge, un per olímpic i l’altre per estudiós de les llengües. De fet els dos van participar i de forma activa d’una guerra ignominiosa i van defensar durant 39 anys un model dictatorial. Ells eren la avantguarda del feixisme botifler català. Ells mai van protestar quan els franquistes falangistes van afusellar a homes com:
Salvador Vila Selga, alcalde de Castellbell i llaurador de professió, casat amb dos fill. El seu crim ser militant d’ERC
Isidre Vila Subirana, pagès i alcalde de Castellbell. El seu crim demanar aportacions econòmiques als cacics del poble.
Agustí Soler Fosas, alcalde de Vilatorrada, llaurador i casat amb tres fills. El seu crim formar part del comitè antifeixista del poble.
Maurici Camprubí Fornells, alcalde de Santa Maria d’Oló, casat amb dos fills, llaurador de professió, el seu crim estar al davant del comitè revolucionari.
Josep Maria Badia Sobrevia, Advocat, alcalde de Berga i para d’un fill. El seu crim, autor “moral” dels esdeveniments locals. Primer alcalde d’ERC
Ramon Pont Creus, alcalde de S. Martí de Sesgueioles, pagès, casat pare d’un fill, se l’acusa de requisar animals i collites.
Pere Pagès Gasch, alcalde d’Alp, pagès. El seu crim, requisa aliments.
Felix Figueres Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat, casat amb cinc fills, transportista. El seu crim és desconeix.
Josep Sunyol, advocat i President del Club Futbol Barcelona i diputat per ERC. El seu crim ser un catalanista.
Manel Carrasco i Formiguera, advocat i president d’Unió Democràtica de Catalunya, és afusellat per catalanista.
Lluis Companys i Jover, advocat, Alcalde de Barcelona, Diputat a les corts espanyoles, diputat al Parlament català i President de la Generalitat de Catalunya, és afusellat després de la guerra civil el 15 d’Octubre del 1940 per haver comés el crim de ser el President de tots els catalans.
Aquesta Espanya, la negra segons Machado, la que ens glassa el cor, ara i ahir, només te una mesura. Els seus són venerats al mausoleu del “Valle de los caidos” i els legítims, els demòcrates de la República, són amagats quan no vilipendiats.
Cap reconciliació és possible, per molt que els neofranquistes ho vulguin, sinó existeix un reconeixement èxplicit dels crims. Els republicans demòcrates, han pagat 40 anys de dictadura i d’extermini, bo seria que els franquistes paguessin amb el reconeixement de les seves culpes.
No és pot fer cap homenatge als franquistes per dignitat democràtica i fins que no tanquem aquest període sense guanyadors ni perdedors, els més adequat és el silenci.
Quan penses com l'opresor és que t'ha vençut. Frances G.
RSS Feed
