11 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
Imaginem per un moment, que ja seria molt imaginar, que el govern espanyol el seu partit i el de la oposició, de sobta toleressin que amb la legalitat de Catalunya, el dia 9 de Novembre, els catalans i catalanes poguéssim finalment votar i fer-ho amb un Si, amb un SI, SI o fins i tot amb un NO.
Imaginem, cal imaginar-ho, perquè a dia d’avui ningú te certesa de quin serà el resultat, que els SI i SI fos el resultat majoritari. La qüestió seria com gestionar el resultat, ates que només seria una consulta sense cap tipus de valor jurídic.
El que segur, be ho donem per fet, que passaria, perquè no pot ser d’altra forma, és que el President comunicaria que durant l’any 2015 convocaria eleccions, que serien autonòmiques. Eleccions per gestionar el resultat de la consulta i per donar altra cop la veu als catalans i aquest cop i d’acord el resultat de la consulta, l’única opció política viable seria la proposta programàtica de Proclamar la Independència de Catalunya.
CDC, ERC i la CUP, i per responsabilitat de país haurien de proposar una candidatura unitària, on la societat civil i tingues cabuda. A dia d’avui no sabem quina serà la campanya d’Unió i de Iniciativa respecte al segon SI. Per tant imaginem-nos de moment, i en el pitjor dels casos, que tenim dos blocs perfectament definits després de la consulta; l’un conformat per CDC, ERC, la CUP, AMI, ANC i Òmnium, l’altre UDC, PP, PSOE, i ICV. Si trespoléssim els resultats electorals de les darreres eleccions a un hipotètic resultat, la veritat és que els que volem la independència ho tindríem pelut. Dels 50 diputats de CiU i sense poder-ho confirmar, 38 o 40 podrien ser de CDC, la resta d’Unió, més els 21 de ERC i més els 3 de la CUP, ara mateix no dona majoria per proclamar la independència.
Si fem cas de la darrera enquesta del “Periódico”, la suma tot i que just dona per fer el que toca. Ara imaginem-nos, que en lloc d’anar per lliure fem la gran candidatura. Segur que arrasaríem. És exactament el que hagués succeït amb les eleccions europees.
Conclusió, si anem a una guanyarem. Si cada escú va per la seva no tenim cap garantia de guanyar. Les enquestes les carrega el diable i mobilitzar de vegades costa més del que sembla.
Qui pensi que feta la consulta, si és fa, Catalunya ja serà independent, que s’ho faci mirar. Catalunya només serà un Estat independent reconegut, si és donen dues condicions; “la primera que la ciutadania ho vulgui, la segona que els representants politics, legals i legítims siguin portadors de la voluntat democràtica dels ciutadans i proclamin des de el Parlament la independència de Catalunya”.
La resta només serveix per dilatar, confondre i situar-nos el terreny de les frustracions. Si no fem una consulta per la raó que sigui, fem unes eleccions i acabem amb el neguit permanent de tenir un Estat que busca la confrontació tant si com no.
RSS Feed
