És evident que ER no és un partit adscrit a la ideologia marxista, però si que n’és la seva font. Ja és historia però a les primeres eleccions post franquista ERC era un partit proscrit il·legal i condemnat. ERC que a les hores el liderava Heribert Barrera va tenir que fer coalició amb el Partido del Trabajo d’España (PTE) per participar a les primeres eleccions.
Tenim partits pro independència, i per la independència, i també tenim el que substitueix als partits a l’hora de mobilitzar, la ANC i Òmnium. Darrerament ha sortit com un bolet el “sunami” que ningú sap que representa, ni don be, ni qui el dirigeix.
La ANC sorgia ha imatge i semblança de la AC al 2012 i segur com la resposta estratègica que en cap cas els partits podien donar. Transversalitat i definició d’un projecte de país lligat a la consecució de la independència de Catalunya, són conceptes que és defensen a partir de les mobilitzacions i participació dels catalans. 77 membres conformen el secretariat i és tant variat ideològicament com ho és la societat catalana.
Carme Forcadell militant de ER va ser la primera Presidenta de la ANC. Jordi Sánchez n’és el segon i sembla que els seus primers passos ideològics provenen del PSUC, tot i que el seu activisme polític el du a posicions nacionalistes i independentistes. És un dels impulsor de la Crida Nacional per la República. Actualment la Presidenta és Elisenda Paluzie ex militant de ERC (2008-2012).
El Secretariat de la ANC en cap cas és una basa d’oli, la lluita soterrada permanent pel seu control és permanent. El darrer conflicte va ser l’operació per descavalcar a la Paluzie a primers del 2019. Saben que la ANC no és un partit, però tanmateix és l’organització amb més poder mobilitzador. Tots els partits la volen controlar, i si no poden, quan convingui neutralitzar-la des de dins.
No va ser gratuït que la a les hores Presidenta Forcadell li digues al MHP Mas, “President posi les urnes”. ER tenia presa per tornar a descavalcar a CDC del poder autonòmic. Quan ER no controla la ANC, i són fets, en cap cas la ANC recolza les seves resolucions i posicions politiques. També succeeix a l’inrevés; Silenci o bloqueig a “les primàries”. Silenci, bloqueig i ara guerra total, Huget dixit, a una Camara de Comerç de Barcelona per la independència. Silenci o bloqueig al posicionament polític i organitzatiu a favor del Consell per la República presidit pel Conseller Comin.
ER ara ja no controla, malgrat tensions internes al Secretariat la ANC. Per això ara mateix la ANC s’ha posicionat contrari, pel contingut del acord entre el PSOE i ER, a investir al Pedro Sánchez. L’entrisme controlador i destructor no sempre funciona però sembra la llevo del mal.
Òmnium cultural, fundat al 1961, te com objectius la promoció de la llengua, la cultura catalana, l’educació, la cohesió social i la defensa dels drets nacionals de Catalunya. En cap cas és defineix com una organització que treballa per la independència de Catalunya. Te també una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencia i amb l’obra Cultural Balear. És curiós veure com la vinculació amb Acció Cultural del PV, no ha pogut re instaurar les emissions de TV3 a les terres valencianes, i això que és pressuposa que fa estona que governen els d’esquerres i progressistes.
Actualment i donat que en Cuixart és a la presó, és Marcel Mauri qui representa Òmnium. Cap de gabinet a Badalona amb un ajuntament de coalició entre el PSC, ER i Guanyem que va liquidar al del PP, 2016. Al 2017 és anomenat assessor de la Vicepresidència d’economia i hisenda (Oriol Junqueras). Igual no sorprèn que a dia d’avui ni Òmnium ni ER hagin anat a Waterloo.
De sempre hem sabut que CCOO era la corretja de transmissió del comunistes i la UGT dels socialistes. A Catalunya era normal veure a les llistes del PSC-PSOE a membres de l’executiu de la UGT de Catalunya (Justo Domínguez). ER sempre des de els seus inicis va tenir una interrelació amb la UGT profunda i avui és constata veient com el seu secretari general és Camil Ros militant, diuen que ara no, de ER i altres membres del secretariat i com els de l’Avalot, joventuts de la UGT, tenen un cert control de la organització.
Entrisme en tota regla amb l’objectiu de controlar i afavorir missatges per obtenir el poder polític i social. ER i s’ha de reconèixer té un exercit a sou públic disciplinat i prou efectiu per fer trontollar objectius de país quan convingui.
Avui i desprès del pacte amb el PSOE, i que ningú en tingui dubtes, ER posarà en marxa tot el seu entramat per liquidar qualsevol mobilització, malgrat tinguem presos, exiliats i la repressió judicial i policial no cesi.
Ara la seva acció estratègica serà convèncer que el seu relat és l’únic que permetrà “obtenir la independència”. El sunami serà historia. Òmnium callarà. La ANC sobreviurà com pugui les lluites internes, cosa que la farà dispersar-se i inoperant. La UGT ja esta venent el pacte com el millor i únic, sobre tot per frenar a la dreta.
Només ens queda el Consell per la República i si l’entorn Puigdemont no espavila, i ja estem fent tard, la finestra d’oportunitat és tancarà definitivament per ser lliures.
President Quim Torra, Laura Borràs a conclòs que tot plegat és d’una deslleialtat esfereïdora. Vostè, si finalment ER investeix al del 155, a canvi d’una mísera taula de negociació buida de continguts i unes motlles socials, i abans de que el destitueixin, que ho faran, a de resoldre destituir a tots els Consellers de ER, a tots els seus càrrecs de confiança i convocar eleccions. Si no ho fa, tingui clar que tot l’arsenal (TV3, Cat Radio) que controla ER, més l’ajut de l’Estat, o d’una part, del govern espanyol i dels mitjans que controla, treballaran per un nou tripartit, i ja sabem que vol dir.
RSS Feed
