És cert, en política els camins solen ser inescrutables. Pactes inconfessables, objectius partidistes, amics ideològics (ahir en deien internacionalisme de classe), prometreu tot i incomplir-ho tot, i sobre tot enviar al calaix dels oblits els fets i la historia, són els principis moderns de la majoria de partits.
Hem de creure que ningú dubtarà que el 27 d’Octubre del 2017, governant el PP, al Senat, amb el suport decidit del PSOE dirigit per Pedro Sánchez i Ciutadans, i l’abstenció de Podemos de la ma de Pablo Iglesias (abstenir-se és el suport indirecte, sobre tot quan els altres ja tenen majoria), és va aprovar l’aplicació del article 155 de la “sacro santa” Constitució espanyola, que deixava l’autogovern de Catalunya en paper mullat. Pitjor s’iniciava la pitjor repressió legal des de el franquisme que ens ha dut a tenir presos politics i exiliats.
Per tant el PSOE amb la aquiescència de UP són corresponsables de la repressió i ara que governen, ni abans de la pandèmia, tenint el poder adequat, ni han aturat la repressió, ni han excarcerat als presos politics, ni han permès que exiliats i euro diputats tornin a la normalitat.
No ens repetirem, però ens cal fer algun recordatori. La moció de censura al Rajoy, el Pedro Sánchez la guanya gracies al suport de la majoria de partits nacionalistes de Catalunya, Euskadi, Galicia i Canàries. Planejava que el PSOE sempre romandria més obert a politiques federals, però la reforma laboral i la llei mordassa del PP continuen ven vigents i la centralització de competències avui és més ferotge que mai.
ER amb la seva nova o vella estratègia, renunciant a la unilateralitat i situant el diàleg i negociació amb l’esquerra espanyola com el paradigma de la solució de tot plegat, guanya a Catalunya les eleccions al Congrés espanyol. ER certifica que la seva estratègia allunyada de la confrontació ha obtingut l’aval per dur-la a la pràctica. Els plors vindran més tard.
ER dona suport a la investidura del Sánchez a canvi d’una taula de diàleg que desprès s’ha de reconvertir en una de negociació. Sense res a canvi. Sense continguts. Sense ratlles vermelles. Rufian i Tarda amb el vist i plau de l’Oriol Junqueras sostenen que amb la taula en tenen prou. És el preu que han de pagar per barrar el pas a la dreta i ultra dreta espanyola diuen.
D’acord, ara lo prioritari és la lluita contra la pandèmia. Demà ho serà per la recuperació econòmica i fer-ho només és possible des de la política. Fer-ho des de la centralització de competències sembla que serà el pitjor escenari i per això Sánchez poc a poc va desflorant la margarida. Un nou pacte a la Moncloa, una Comissió Parlamentaria per encabir als del PP. Sembla que els del PSOE i UP han après dels virus, i la mutació esdevé ara un dels seus pilars politics. Ha de quedar clar que “unidos vencemos al virus y a quien se ponga por delante”.
Estat d’alarma i ja en van quatre aprovats al Congrés. Les tres primeres ER va votar si. Curiosament tot i que a Catalunya ER i JxCat governen junts, les posicions han estat diferents. Mentrestant el MHP Quim Torra ha denunciat i reclamat les competències sostretes ER donava suport aquest fet votant a favor del Estat d’alarma. Per cert JxCat és va abstenir, mal fet, a les dues primeres i NO a les dues següents.
Finalment i per fi, i visualitzant discrepàncies insòlites, Joan Tarda reclamant l’abstenció, Nuet trencat el grup amb la seva abstenció, ER ha votat NO. El pitjor per ER, és que els seus vots ja no valen altra cosa que el que decideixin el PSOE i UP, els amics fraternals. Són els que diuen que el desconfinament de BARCELONA el decideix Madrid i la Colau calla.
Rufian no va tancar cap porta al Govern “d’esquerres i més progressista” de la recent historia , però el pacte amb Ciutadans, partit de dretes i espanyol ha estat una bufetada en tota regla a ER. Traduït, el govern espanyol té tot un ventall de forces espanyoles per pactar i els vostres vots os els podeu posar on os càpiga.
Recolzar el govern espanyol, amb un 155 encobert, amb el silenci fraternal amb tot el que te a veure amb els nostres presos politics, amb una pandèmia dirigida des de la incompetència i saben que la crisis econòmica serà implacable per tothom, és d’una irresponsabilitat política i patriòtica que tornarem a pagar molt car. Tant si s’és independentista com si no.
Si la nova posició d’ER com alguns ensumen és tàctica i guiada per enquestes, ER lleparà a les properes eleccions. Sembla que la S. General Marta Rovira ho té més clar. El moment ara te les seves dificultats, però el futur immediat, com diuen els entesos, és tant negre o pitjor que el mateix virus i Catalunya sinó fa el darrer pas per ser un Estat independent, acompanyarem l’esfondrament del “Titànic” espanyol.
Només la unitat del independentisme organitzat i deixant clar que el nostre projecte polític i social no té res a veure amb Espanya i el seu Estat pot fer que tinguem una oportunitat i ara el que cal és abandonar el “Titànic” espanyol, i quan abans millor. Per cert l’èxit d’un dia pot ser el fracàs de tota una vida.
RSS Feed
