Tota pretensió dels catalans per autogovernar-nos, històricament, ha tingut la contrapartida castellana i centralista d’esmicolar-la. Ho van fer al 1714. Ho van fer quan la Mancomunitat. Ho van tornar a fer el 17 d’Abril del 1931. Ara, al 2017, ho han tornat a fer.
Toni Soler va escriure el llibre “Macià contra Companys” al 2011. Llibre que he llegit ara i que ha fet que sures al meu interior desesperació i un to èpic de mala llet incommensurable.
Un llibre que pretén vendre’ns una visió dels fets succeïts desprès de les eleccions municipals del 31, que en cap cas s’ajusten al que va passar. Va ser Companys qui va conspirar contra Macià, hi ho va fer amb els fraternals republicans espanyols unionistes de l’època, i que desprès mai van complir amb la seva paraula. Estatut de Nuria retallat al Congres com el de Sau.
No tinc documents, ni cap altra cosa que la meva consciencia i la fortuna d’haver conegut al Casanellas, al escriptor i autor del llibre “Vida i mort de Lluis Companys” Josep Mª Poblet, den Viadiu, den Casanovas, den Victor Torres i d’Heribert Barrera. Qui va trair al President Francesc Macià va ser el sector república federalista català encapçalat per Lluis Companys.
De fet la historia s’ha tornat a repetir. El President Francesc Macià va proclamar la República catalana, però abans Companys des de l’Ajuntament de Barcelona va proclamar la República espanyola. Era regidor i en cap cas va esperar les consignes del partit ni el Ple per ser anomenat Alcalde. Mai ho va arribar a ser. Ho va ser Jaume Aiguader.
La proclamació del 1931 no va durar 15 segons com la de 2018, va durar tres dies. Tres dies sense reconeixement del Estat espanyol i tres dies per enviar a tres Ministres espanyols, dos d’ells catalans per tal que Macià renuncies al objectiu de la seva vida, La República catalana, dins de la Confederació de Repúbliques Ibèriques.
Escriu en Toni Soler al llibre, que Companys i Maura mantenien converses fluides i el mateix Maura en el seu llibre; “Asi cayo Alfonso XIII”, escriu “Companys me reconocia que lo que Macià realizaba encerraba grave peligro i me secundaba eficazmente en mi empeño de cortar por lo sano tales excesos”.
Toni Soler, deixa la porta a l’especulació i de que no sabem si Companys va participar en alguna acció “para cortar por lo sano”. Doncs podem afirmar que no és cap especulació dos fets constatats. La República espanyola va ser políticament i territorialment unitària, única i sense cap matis federalista. La República espanyola va enviar als Ministres Lluis Nicolau d’Olwer, Marcel·lí Domingo, catalans i Fernando de Los Rios, amb la feixuga tasca de que Macià abdiques de la República catalana.
Ho van aconseguir. Mai però, ho haguessin fet sense la traïció del sector federalista espanyol de ERC. Els companys de ERC, menys l’Heribert Barrera, així m’ho explicaven
La República espanyola va incomplir, com sempre. Independentment de quin model d’Estat i de govern tingui Espanya, tots els acords amb Catalunya acaben malament.
Potser Companys ja com President i des de la seva prescripció catalanista que no independentista, finalment i amb els fets del 6 d’Octubre, s’adonés que amb Espanya no hi res a fer. Per mes inri ell torna a proclamar la República espanyola, aquest cop federal i l’Estat català.
Lluis Companys és un màrtir de Catalunya, si. Torturat i afusellat per ser President de Catalunya i lleial a la República espanyola. La seva deficiència política, va ser creure’s que amb Espanya Catalunya seria. Catalunya va patir retallades, presó i suspensió de la Autonomia al 1934. Catalunya va patir una guerra que mai hauria d’haver estat. Catalunya va patir una dictadura de 40 anys.
Avui Catalunya té presos politics i exiliats, hem tingut suspesa l’Autonomia, estem intervinguts econòmicament, tenim tot l’estat espanyol, judicatura i policia exercint de botxins i avui com ahir algú va trair la República i tot apunta que no va ser el President Carles Puigdemont.
RSS Feed
