El titular: El setge judicial a l’1 d’octubre, segona part. El poder judicial independent espanyol, no te aturador. Per no tenir, no tenen ningú que li digui a la justícia espanyola que parin de fer el ridícul.
Espanya i el seu Estat, han cregut que la causa general contra Catalunya i l’independentisme, exercida des de posicions tant poc democràtiques, sempre tindria l’aval internacional i en concret de la Unió Europea.
De fet sempre han cregut que la legitimació que Franco va obtenir, continuaria i no tenien perquè patir. Però les rebregades que rep i rebrà la justícia espanyola és antològica i no s’ho esperaven. A la UE sembla que la separació de poders i la justícia funciona deixant clar que drets i democràcia són sempre principis a defensar.
Aquesta segona part, que serà tant esperpèntica com la primera, s’inicia amb la demanda de la fiscalia acusant a la Plana Major dels Mossos de rebel·lió, petició que va decaure amb els politics sentenciats. Sedició no hi cap perquè cap d’ells tenien “poder polític”. Prevaricació tampoc perquè en cap cas tenien accés a la despesa publica. Per tant és obvi que el judici que s’inicia el 20 de Gener, és altra cop un judici farsa que només vol, com ahir, deixar clar qui mana i qui té el poder a l’Estat espanyol.
Judici al febrer a membre dels CDR per desobediència, desordres públics i resistència lleu. Judici als síndics electorals per usurpacions de funcions i desobediència. Investigació des de el jutjat 13 uns 30 empresaris i càrrecs per organitzar l’1 d’octubre. Una justícia espanyola, inclosa la fiscalia sense aturador.
No sabem, encara, com anirà aquesta nova legislatura espanyola, però d’acord els fets, molt ens temem que serà bàsicament més del mateix.
Voldríem, i que ningú ho dubti, creure, que l’acord d’investidura servirà per canviar el que avui és una causa general contra Catalunya i els independentistes. Voldríem creure que la taula de negociació servirà per defensar els dret dels catalans i la fi de la repressió. I que consti si ER la encertat possibilitant aquests canvis ens alegrarem i fins i tot reconeixerem que la seva estratègia és encertada. Ara bé, si com ens temem, perquè els fets històrics ho demostren, tot acaba com sempre, ER haurà de demanar perdó i liquidar l’actual direcció. A JxCat i CUP els hi diem que si els canvis és produeixen, els hi proposem que immediatament és posin a les ordres de ER i acceptin que han de ser el pal de paller per marcar l’estratègia definitiva fins la República catalana. Ni més ni menys.