L’1 d’octubre del 2017, Catalunya amb les seves institucions i recolzament popular varem posar Espanya i al seu Estat contra les cordes.
I el MHP Carles Puigdemont ho va deixar clar; Referèndum o Referèndum i al Parlament de Catalunya s’aproven dues lleis, la del Referèndum i la de Transició jurídica. De la llei a la llei, democràticament i pacíficament.
I varem posar urnes seguin escrupolosament la legitimat que emana del Govern i Parlament. L’objectiu era l’autodeterminació del poble català. A favor o en contra de la independència. Tothom podia exercir el seu dret al vot.
El regim del 78 i preveien que un Referèndum d’autodeterminació posava en perill la unitat territorial i els interessos econòmics, van fer i treballar per impedir-ho utilitzant els mitjans que calguessin, legals o il·legals. La repressió policial va ser la forma per intentar que el referèndum no és fes.
I malgrat el “a por ellos”, els “piolins” (Policia espanyola i Guardia Civil), les resolucions judicials espanyoles i totes les pressions politiques dels unionistes espanyols, no ens cansarem dient que; el Referèndum de l’1 d’octubre del 2017, malgrat ordres, repressió i amenaces va ser un acte legítim des de les institucions de Catalunya i per la voluntat popular on la ciutadania que va voler va omplir les urnes amb el seu vot, i que malgrat tertulians a RAC1, que insistentment diguin que no és va fer cap referèndum, els fets i l’actuació repressiva i antidemocràtica d’Espanya i el seu Estat demostren que l’escrutini i resultat on la ciutadania va decidir que Catalunya és convertís amb una República independent i amb un nou Estat, tenia tota la legitimitat democràtica, Altrament l’Estat no s’hagués comportat amb mètodes dictatorials i repressius com va fer. Agradi o no, és vulgui o no, Avui Catalunya és una República. Només manca que tinguem els líders adequats per acabar la feina.
Altra cosa va ser l’actuació dels líders institucionals, que creiem en cap cas van estar a l’alçada històrica del moment.