El dia 12 és constitueix segons la llei electoral espanyola i el Reglament del Parlament autonòmic de Catalunya, la Mesa del Parlament.
Hem de suposar que una estona abans, sabrem quina proposta és la que te tots els números per que la votació no faci res més que superar el tràmit.
De moment poc en sabem de la composició de la Mesa. Tampoc de quina serà la composició del nou Govern i els repartiment de les àrees de gestió autonòmic. Insistim per si encara queda algú que no ho sap ho en té dubtes, el Parlament i Govern són institucions autonòmiques espanyoles que en cap cas poden superar la legalitat espanyola representada al “Congreso i Senado” ubicats a Madrid.
I si, no les tenim totes. Reunions amb tothom, a tot hora, sense filtracions, sense dir-nos cap contingut i si tenim algun acord. Sembla que les declaracions formin part de l’estratègia del gat i el ratolí. Tot va be diuen els independentistes. Comptem amb tothom per fer possible el camí ample. Amb els de JxCat no en volem saber res, diuen els Comuns podemites. Només hi serem si és per constituir un Govern independentista i per la independència diuen els de JxCat.
Lligar Parlament, Govern i Pressupostos, amb quatre forces politiques, que és el que vol ER, saben que ni han que no només no és belluguen del seu posicionament, sinó que l’agreugen afegint declaracions que no fan res més que posar benzina a les negociacions.
Sembla doncs que l’acord global més plausible és el que dona la suma de 74 diputats. El que donaria la suma de 82, malgrat la insistència d’ER, sembla que el seu recorregut finirà el dia 12.
Hem d’admetre que de moment el silenci dels negociadors ens fa difícil fer qualsevol previsió. Fins i tot se’ns fa difícil saber si no anem de pet a noves eleccions o fins i tot si fracassa lo del camí ample, ER decideix i s’exposa definitivament per construir l’alternativa, a imatge i semblança del que Duran i Lleida volia fer amb una tercera via, però ara d’esquerres, encara que sigui espanyolista.
Quan la juguesca va de diners, de poder privat, o fins i tot saber qui és el primer de la classe, el més normal és negociar a tantes bandes com faci falta.
Constituir un Parlament, que representa la voluntat popular, pactar un Govern que gestiona uns Pressupostos acordats i, fer-ho amb la legitimitat que dona el tenir una majoria representativa, és el més normal.
Ara be, quan ha quedat clar que tens les dues majories per construir, proposar i decidir i, l’objectiu final és compartit, la independència, el que no és entenible són negociacions bilaterals i, obscuritat total amb tot el que és proposa i acorda.
Com pot un representant de la voluntat popular practicar el silenci i la manca de transparència, quan el que és negocia no és altra cosa que el que se’ns ha promès en un Programa Electoral i durant la campanya.
Molt ens temem que no acabarà be. Quan l’iniciï no és transparent el final és l’obscuritat. ER, JxCat i CUP des de el dia 14F, tenien un mandat clar, fer un Parlament i Govern per la independència. La seva obligació era i és construir la millor proposta per una Mesa del Parlament i Govern. El de menys era qui tenia la cadira. Al final però, sinó s’esmena la cosa, tot quedarà reduït al de sempre, amb qui te més diner públic per repartit a la societat i al partit.
RSS Feed
