ER va fer dos tripartits consecutius per formar part de la Generalitat. La presidència sempre la van tenir els altres.
El segon tripartit va suposar per ER a les properes eleccions passar de 23 diputats a 10. Els independentistes no van entendre que per dues vegades donessin la governabilitat de Catalunya als unionistes espanyols per molt que és diguessin d’esquerres.
Ningú pot discutir la legitimitat que te qualsevol opció política organitzada a tenir la seva estratègia per aconseguir els seus objectius.
ER va triar “el diàleg amb els del 155” i Junts la confrontació democràtica amb Espanya i el seu Estat. Tot legítim. El problema sorgeix quan les estratègies mostren els seus resultats.
La confluència de ER i Junts, amb altres forces politiques per desbancar al Rajoy tenia sentit malgrat que el PSOE era de la colla del 155. Alguns pensaven que no podia ser pitjor.
Com fer-la, la investidura, va ser el principi d’un final catastròfic. Avui ER, Junts i les CUP, en lloc d’anar junts estan més allunyats que mai.
Seràs President si m’indultes als nostres presos politics. Els indults han estat parcials i revisables. Seràs President si constituïm una mesa de diàleg on parlem d’autodeterminació i amnistia. Avui el “Gobierno de España” és vanta de que d’autodeterminació i amnistia res de res. Aprovem els Pressupostos generals del estat a canvi d’inversions i d’una desjudicialització efectiva. Madrid per inversions mes del 170% o Catalunya menys del 40%a. I la repressió més ferma que mai.
No fa gaire i per tornar clar que pels espanyols, els participants a l’1 d’octubre, politics o no, som uns delinqüents, el portaveu del “Gobierno de España”, s’ha n’alegra de la proposta de la fiscalia demanant condemnes que ni per un assassí, al Juve i Salvador que son de ER.
Ho sabem, la judicatura, la fiscalia del “Gobierno de España”, “de quien depende”, van coordinats, les forces espanyoles amb el tema català, també.
Alguns pretenen dir-nos que els tres poders del Estat espanyol són independents. Els fets ens diuen que no.
Tot aquest enrenou, malgrat ens puguem creure, costa, que ER hagués fet de bona fe el possible per apaivagar la repressió i per trobar una sortida pactada al procés, només te dues lectures; o la gent d’ER son inútils en termes de negociació, o l’únic que pretenen és viure del partit i del autonomisme.
ER, amb els pressupostos autonòmics de la Generalitat ha deixat clar a qui volen de socis. Les imposicions dels socialistes no han estat cap entrebanc per deixar clar que els seus són els d’abans, socialistes i comunistes avui transformats amb ecologistes. Aquest fet diu masses coses, però la més important és que la independència de Catalunya avui ja no és la seva prioritat.
Tothom qui vulgui te prous dades per saber que vol tothom. Els exiliats sense dubtes guanyar la independència, i els de ER de moment, sembla que volen un tercer tripartit, sabent, perquè ho saben, que sempre han treballat per la seva Espanya una i castellana.
Paragraph. Haz clic aquí para editar.
RSS Feed
