
Traducció: “Hombre vil y despreciable que vive del engaño y de la estafa”.
Quan és ve don és ve i s’arriba on s’arriba, ser digne, conseqüent i complidor, sembla que són conceptes que immediatament queden aparcats i fins i tot són antagònics per la supervivència material i crematística.
No podrem certificar-ho perquè les dades són insuficients, però en Gabriel apunta maneres. 17 mesos i plego. Millor amb el PSOE, del 155, que amb la dreta. Salvar Espanya ha de ser l’objectiu de les esquerres abans que un trafachito.
Aquell Gabriel Rufian, cercador i sobre tot obsessivament denunciador de la podridura del regim del 78, ha finit. Igual el nou càrrec té les seves servituds amb renuncies incloses i no ho sabiem.
Avui el molt obedient “sicari”, Gabriel Rufian, del Junqueras, Sol, Tardà i Sabrià, transmutat aparentment, fa el que sempre ha volgut fer; entendres amb els seus homòlegs espanyols d’esquerres i progressistes, això si, per damunt de tot nacionalistes espanyols.
Quin desastre, ni el Pedro Sánchez del PSOE, ni el Pablo Iglesias de Unidas Podemos, li han fotut puto cas. Estava cantat, els socialistes mai han contemplat un govern espanyol de coalició amb els competidors i més si són comunistes.
Montilla, fet President per obra i gracia de ERC al 2006, va suposar una sotragada interna i retrocés per ERC, que va passar de 21 diputats a 10 a les eleccions del 2010. El poble català no va perdonar la deriva federalista de ERC i l’estratègia anticatalana amb l'obsessió destructiva contra els convergents. ERC mai va fer el mateix contra els repressors i corruptes espanyols d’esquerres i dretes.
Gabriel Rufian, ara com portaveu del seu Grup, ha practicat la genuflexió, suposem que mandatat des de Lledoners, amb més pena que gloria. Els mitjans de Madrid, i La Vanguardia i El Periódico d’aquí, gairebé el converteixen en el nou ídol espanyol. De fet el venen com el nou Duran i Lleida, o com un dels negociadors del PNV, amb la diferencia de que ells se’n sortien prou be.
Res. Malgrat reunions amb el PSOE i cap amb UP, i sense demanar res a canvi, els seu paper més proper al d’estrassa, l’ha deixat tocat i esfondrat. Insistim i “sense res a canvi”. Be, podria ser a canvi d’una clemència voluntària pel Junqueras, però que contrastaria i molt amb el que diuen, expliquen i estan disposats la resta de presoners. Perquè de Drets, el d’autodeterminació, d’un nou finançament, de competències, de blindatges competencials, res de res.
El Pedro Sánchez clamant com desesperat que el PP i Ciutadans el facin President. Els de UP bojos per tenir poder sense saber que l’oferta ministerial sense continguts era el principi de tot i que han malmès el seu futur. Espanyols d’esquerres i progressistes, diuen, barallant-se públicament, i en Rufian fen de Celestina. De traca i mocador.
Tant costa d’entendre. El projecte de fer la Nació espanyola, uneix a la dreta i esquerra espanyola. Tenen un pacte de sang per defensar el seu Estat. Per defensar les seves institucions i sobre tot la seva legalitat que no admet cap altre subjecte polític que l’espanyol i una sola llengua la castellana, ara reconvertida en espanyola. Catalunya té el futur que la metròpoli castellana i les seves castes, regim del 78, ens permeti i res més. Catalunya és seva per dret de conquesta i punt.
Que ningú ho dubti, mai permetran que les nostres infraestructures siguin de primer ordre (corredor del Mediterrani, Aeroport de BCN, RENFE, etc.). Tampoc que puguem legislar com qualsevol Parlament democràtic. I sobre tot que siguem els responsables únics de la caixa com els bascos i navarresos.
Tenim un problema amb ERC. El seu objectiu no és la independència de Catalunya i l’única pretensió és fer-ho veure per arrossegar a independentistes de bona fe amb el discurs tronat històric i de que són purs. ERC prefereix ser el partit hegemònic abans que deslliurar-nos d’aquesta Espanya obsessiva, pre democràtica, i plena d’un clavegueram pudent i decadent.
Haurem de decidir i la tria serà amb qui, i amb qui mai podrem acabar la feina i sembla que amb els dirigent actuals de ERC, ni a la cantonada.