Investir al Pedro Sánchez, i donar-li la formació del seu Govern entre el PSOE i Sumar, d’entrada, ens dona la certesa de que tindrem un “Gobierno de España”. Del que passarà després en termes polítics o judicials, no serà cosa dels catalans, i de moment ningú sap tot el que pot fer i fara l'Estat espanyol, amb l'objectiu de fer intocable el règim del 78.
Les hipotètiques concessions a Catalunya, pels catalans i més concretament als independentistes, donada l’onada espanyola contraria al pacte entre PSOE i Junts, investit el Sánchez, ens temem que de moment seran historia, i com que el condicional i per escrit impera dins l'acord, en breu, creiem, fins i tot el PP reconeixerà l’astúcia negociadora dels socialistes.
L’argument de que per primer cop el PSOE pacta un document on el que és fa és pactar els desen contres, en termes democràtics, i donat que Espanya mai ho ha practicat, creiem és un encert. Si ens creguéssim que la paraula dels espanyols va a missa, fins i tot assumiríem l’encert.
Confiar que aquest pacte conduirà a una negociació lleial i que serà justa, oblidant que qui mana i decideix finalment serà el “Gobierno de España”, amb el suport del Estat, també creiem, és una entelèquia.
Feijoo, representant del franquisme sociològic, no ha pogut ser investit. Aquest fet, amb tot el que avui tasten els espanyols, per fi deixa prou evident que Machado tenia raó; “españolito que vienès al mundo te guarde Dios. Una de las dos Españas ha de helarte el corazón”. El que no sabia Machado és que els socialistes contribuirien extensament per glaçar cors diversos lluitant per una Espanya que en el fons vol el PP i fins i tot Vox, una i gran.
Poca broma, en Pedro Sánchez, amb el seu equip ha aconseguit, que les esquerres espanyoles, les perifèriques, els teòrics independentistes i nacionalistes espanyols pel que han acordat, una investidura amb el menor dels costos polítics, administratius i institucionals, és un fet que aquest si que serà históric.
Per no fer-ho tenien la clau els de Unidas Podemos, ER, Junts i Bildu. L’argument per impedir que la dreta espanyola pogués governar els va unir a tots, menys Junts, d’entrada, que diuen és la dreta catalana.
Per tant, creiem que tothom estarà d’acord que la clau per investir era de Junts i de ningú més.
És ben cert que si Junts no hagués pactat, la bateria mediàtica, sobre tot a Catalunya, dirien que Junts ha fet costat al PP i Vox, amb l’objectiu que no tornes ha ser determinant per investir i patís un bon correctiu a les propères eleccions.
També és ben cert que Junts, amb l’exili, i la nova aposta organitzativa de participació i transparència, han ofert la reserva “espiritual” del independentisme, i és la organització que menys ha patit a les darreres eleccions. Aquest fet ha produït un increment d’afiliació i presencia institucional a Catalunya. I segur que desmuntaria, en part, el relat de que Junts ha fet el mateix que la dreta espanyola.
Però no de paraules viuen els partits. Que Junts negocies la Presidència del Congres a canvi de tenir Grup al Congres no és menor i si dura quatre anys, poca broma donat els recursos econòmics que rebran.
Els beneficis que Espanya i el seu Estat obtindran amb la investidura i de retruc el PSOE i el seu secretari general o primer com diuen ells, serà el reconeixement del Sánchez com estadista i President de la UE i que Espanya nació ha resolt d’una tacada els seus conflictes territorials.
Els beneficis per Junts són d’un condicional esfereïdor. Fins i tot la llei d’amnistia, que tindrà un recorregut tenebrós, i que del pacte per una llei d’aministia, que sembla que tothom, els favorables a la investidura, n’està a favor no és te cap idea com pot acabar.
La resta del pacte esdevindrà paper mullat, o no, dependent de voluntats, necessitats i confiances i els catalans ja sabem per experiència com les gasten els espanyols a l’hora de complir.
L’altre extrem és que Junt hagués decidit que amb els reconeixements teòrics, amb el Grup concedit pels socialistes, i amb la lletra petita oberta o clandestina, que no, que no investirien als del 155, que no en tenien prou. Perquè si, s’ha de negociar sempre, però aquest cop qui si juga tot és el PSOE.
Als espanyols que mai compleixen fins i tot el que ells aproven per Catalunya. I que l’estratègia de Junts i exili és la confrontació democràtica i fer tot el possible per que Espanya i el seu Estat tastin el desgovern i si pot ser amb una manca d’estabilitat fins que no s’avinguin a negociar els actius i passius per la independència de Catalunya com objectiu final, avui és el que és mereix tot l’arc parlamentari espanyol.
De sobte quedaria clar que ER és l’actiu més col·laboracionista de Catalunya amb Espanya.
De sobte ER seria irrellevant pel PSOE i no seria descartable, que els d’aquí s’avinguessin a fer una moció de censura al Aragonès.
De sobte, Junts podria recuperar una part dels mes de 700.000 vots independentistes i al Gener després de les eleccions espanyoles, tornar ha ser el partit determinant per investir.
I finalment, i donat que esperem tot un seguit de resolucions judicials a la Unió Europea i havent deixat clar que el conflicte hi és, podríem obtenir i Junts rendibilitzar dues victòries la judicial i la de tornar ha ser decisoris al Congres espanyol. Poca broma.
Junts ha acordat que assumeixen la via espanyola per resoldre el conflicte. El que no sabrà mai Junts es quins beneficis hauria obtingut Catalunya amb noves eleccions. Els que tenim una edat, i pels fets històrics, el que si sabem és que els espanyols mai han complert.
Els de les CUP van decidir fer les Espanyes, avui són història. ER des de el 2017 esta fen les Espanyes i amb dues eleccions ja han perdut més 700.000 vots. Junts aquest mes de novembre del 2023, també ha decidit fer les Espanyes. Sembla que els catalans amb els seus dirigents, per moltes manifestacions, “mai han volgut la independència”, i si no és així, només vol dir que els dirigents actuals no serveixen.
RSS Feed
