Que els de dretes utilitzin totes les martingales per guanyar el que no poden guanyar a les urnes, entra dins de la normalitat postfranquista a Espanya. Uns dopats, d'altres recolzats des de la foscor.
El que no entenem, el que sorprèn, el que és inexplicable, és que els d’esquerres espanyols facin el mateix.
El 155 el van aprovar els del PP, el PSOE i Ciutadans i això és un fet. Els de Unidos Podemos van trigar més d’un mes a fer un recurs al TC, que no ha servit per res. A partir d'aquest moment, ho comencem a entendre.
S’han fet unes eleccions des de el terreny unionista, i el bloc república, malgrat Espanya, ha guanyat nítidament amb escons. Eren unes eleccions a diputats, no era un referèndum.
El President legítim Carles Puigdemont, torna a ser la proposta per presidir el Govern de Catalunya. La seva victòria, perquè així ho han volgut els votants, és indiscutible i legal, i des de l’òptica institucional espanyola inapel·lable. Puigdemont, fins avui ni està jutjat, ni condemnat, ni inhabilitat.
Doncs no, les esquerres espanyoles i els seus apèndixs a Catalunya, Pablo Iglesias, Elisenda Alemany, Xavier Domenech i Miquel Iceta han llençat un “órdago”, a l’alçada dels de dretes, contra la investidura de Carles Puigdemont. Ho tot ho res. El front del 155 ha fet un pas més contra els drets i la democràcia. “Eleccions si, però si el resultat no és el que vull, el canviem”. Deu ni do.
El seu únic argument escampat és que no pot ser des de Brussel·les i ara ni des de Catalunya. És un fugat i un delinqüent., diuen els del 155. “Jutjat i sentenciat” i els transmissors els “progres” d’esquerres espanyols. S’han convertir en el detritus del segle XXI.
No qüestionen perquè se’ls va deixar i se’l va deixar presentar a les eleccions dins d’una candidatura legal. No qüestionen perquè no van poder fer campanya si com diuen som en un Estat de dret i de moment cap sentencia els ha condemnat. No qüestionen que primer una euro ordre, desprès és retira i ara la fiscalia la vol reactivar i és el mateix jutge que els deixa en evidencia. Res, l’únic crit és el de Puigdemont no pot ser investit.
Qualificar aquesta gent que s’autoanomenen d’esquerres és senzill; Falsos, populistes, demagogecs, indignes, miserables, mentiders, antidemòcrates, venuts, integrats al regim del 78, falsos profetes, ideològicament variables. Segur que ens deixem uns qualificatius.
Que s’han cregut dient i afirmant que els vots del catalans republicans no serveixen. La seva indignitat és tant esperpèntica que molts i sense dubtar-ho ja els comparen al Lerroux. Pitjor, ara ja són tant miserables, i ara sense cap dubta, com els hereus del franquisme.
Amb aquesta gent ni a la cantonada. Són els responsables de la dita; “Antes una Espanya roja que rota”. El Problema és que ni roja ni d’esquerres, ni fraternal més aviat franquista. Ni més ni menys.
RSS Feed
