La investidura del Pedro Sánchez ha necessitat els vots perifèrics que segons diuen treballen per les seves independències territorials.
Els líders de ER, convençuts, creien que la seva estratègia del eixamplament, més garantir la governabilitat del executiu espanyol, tenia premi. Han comprovat que no. A les urnes. i si fan el mateix, creiem, van camí de la irrellevància.
Junts com que eren irrellevants, han posat tota la carn a la graella durant quatre anys dient que mai a canvi de res.
El miracle social ha deixat un escenari prou embolicat. Els set vots de Junts, indispensables per investir. Els de ER també, però com que ja els tenien compromesos des de feia cinc anys, ara no ho eren tant.
I el PSOE, com sempre, fent veure que Roma si paga, donant-los protagonisme, als de ER clar, fins a límits surrealistes. Un mediador, relator, observador o com li vulguin dir. Com el que Junts ha imposat.
El que de moment ningú té clar és el final. Sembla que ER vol la independència pactada, el de menys és per quant. Ara el que ningú sap, que és el que Junts ens proposarà per arribar-hi, a la independència clar, i quin serà el trajecte.
El més greu és saber, tenir clar, i haver comprovat que tant ER com Junts, sembli que vulguin el mateix; Amnistia, reconeixements nacionals, i al àmbit de gestió, trens i diners.
Del joc parlamentari al Congres i Senat, sembla que ER i Junts estan satisfets. Grups parlamentaris i presidents de Comissions. Poca broma.
El que de moment no tenim i sembla que no tindrem és la unitat per defensar els interessos catalans. Les dades confirmen que ho regenerem la vida política, o el que ha dit PISA sobre els resultats escolars, serà el menor dels problemes, o no.
El trajecte de ER ja el tenim clar, ara toca saber quin és el de Junts.
RSS Feed
