Si té la llengua bífida. Si és trasllada reptant. I si és reprodueix amb ous, està clar, és una serp, escurço o àspid.
Si estàs contra el dret a decidir. Si s’està contra un referèndum per aplicar el dret d’autodeterminació. I si és defensa la llei per damunt de la voluntat popular, ets o estàs proper al pensament i actuacions del PP, PSOE i Ciutadans. Una part important dels votants de Podemos i les seves variants també.
Si no denuncies les arbitrarietats de l’Estat espanyol vers Catalunya. Si calles quan ofereixen a l’opinió publica falsedats demostrades. Si renuncies a la defensa dels drets dels catalans a l’autogovern, és que ets corresponsable i acceptes els seus delictes i que et governin des de fora de Catalunya.
Si és defensa la unitat d’Espanya, dient que tots els ciutadans som iguals i amb el mateixos drets. Si queda demostrat que no és cert donat que ni els impostos ni les inversions són els mateixos i fins i tot els drets. Si l’estat només defensa una llengua i una cultura i calles, vol dir que s’admet la injustícia com eina discriminatòria i lluny d’una societat equilibrada de la societat del benestar.
Si s’ha n’és contrari al dret que els ciutadans decideixin i se’ls consulti, amb l’excusa d’una legalitat incerta, només vol dir que sestà lluny de la democràcia. Si és pretén usurpar la legitimitat democràtica dels ciutadans amb uns tribunals polititzats, i mancats d’independència, i la veu dels demòcrates no s’escolta, vol dir que s’està d’acord amb el poder de l’Estat de naturalesa administrativa i lluny de la democràcia.
Per tant i independentment de la ideologia, quan és comparteix o és calla davant la pretensió de callar la veu dels ciutadans, fen costat a la llei, vol dir que el concepte de nació única s’imposa per damunt de la llibertat i la democràcia. Queda com un fet extraordinàriament curiós, que les esquerres espanyoles, avui defensin els mateixos conceptes franquistes patriòtics i unitaris.
Queda clar doncs, que els que defensem la participació ciutadana com eina necessària perquè existeixi la democràcia i independentment de la ideologia, a Catalunya existeixen dues posicions irreconciliables, els que estan a favor de que el poder és del poble i la dels que defensen la nació i l’Estat com garants i com concepte suprem i inviolable.
Concloem que el PP, el PSOE, Ciutadans i els de Podemos amb matisos són el mateix. Són els “patriotes” d’un concepte que mai els ciutadans del pobles de la península han pogut corroborar, l’espanyol.
A Catalunya Junts pel Si, les CUP, la societat civil organitzada, ANC, Òmnium i AMI, són els diferents. Són els que volen que la ciutadania decideixi. Sense imposicions, amb llibertat i deixant clar que el dret a decidir només és propietat dels individus mai dels poders politics i administratius.
Per això alguns malgrat volen i s’esforcen en ser diferents són el mateix i iguals. Els matisos no compten quan el fons és el mateix. Els que som involuntàriament diferents, ho som per defensa i com resposta a la virulència d’un Estat i les eines que l’envolten. També ho som perquè ara la majoria de catalans han entès que la dignitat només és pot preservar practicant el dret a decidir i la democràcia.
Som on som i desprès d’aquest 6F res tornarà a ser igual. Han jutjat al President Mas, la Vicepresidenta Ortega, la Consellera Rigau, i també han jutjat a 2.340.000 ciutadans més 42.000 voluntaris, que el 9N van exercir el dret al vot lliurement, democràticament i pacíficament. Han jutjat, volent o no la democràcia, i estem segurs que tard o d’hora Espanya pagarà el preu que proporcionalment toqui. S’ho hauran guanyat a pols.
RSS Feed
