L’exministre del PSOE Salvador Illa i primer secretari del PSOE a Catalunya, ens ofereix declaracions que ofenen i tracta als votants com retardats mentals.
Fer i voler , voler i fer un referèndum, mai divideix la societat. El que s’obté, ni més ni menys, és saber que vol el que hi participa. En termes socials i de participació vol dir utilitzar el dret ha decidir.
Poder popular a traves de les urnes.
Segons la teoria del Illa, qualsevol procés electoral divideix. Que nou milions d’espanyols votin al PP i vuit milions al PSOE, això no divideix. Ser de dretes o d’esquerres, teòricament, segons l’Illa no divideix, ens al contrari. Amb això estem d’acord, dretes i esquerres espanyoles volen el mateix, una Espanya gran, lliure i unida.
Consultar als administrats, pels espanyols, sempre ha estat una tasca poc o gens volguda. Barbons i dictadors són la prova del nou.
Són dels que pensen i defensen que amb votacions cada quatre anys ni ha prou i perquè el context a la UE obliga, que si no. Que lluny de Suiza on les consultes referendaries estan a l’ordre del dia.
El que no diu Illa, és, que la defensa en contra dels referèndums, que fan els del PSOE, pretesament partit d’esquerres i progressista, és contrari a drets universals individuals i col·lectius.
Eleccions amb urnes per decidir quina oferta programàtica és la millor. Referèndum amb urnes per decidir quina és la proposta que és vol d’acord la proposta que els càrrecs institucionals i d’acord al seu Programa pel quan van ser escollits, proposen.
Urnes i el vot unipersonal són els fixes de l’equació i dels referèndums. La incògnita serà el resultat, que sempre guanya el més 1. Amb les eleccions, participació, vots i la llei de Hondt, acceptat per tothom, és determina qui guanya.
Amb un referèndum o guanya el SI o guanya el NO. Democràcia en estat pur i no nomes no divideix si els participants són demòcrates, sinó que el poble sempre és el que guanya. Només cal que els que perdin ho acceptin. Els espanyols de dretes i esquerres pel que va passar l’1 d’octubre sembla que no.
El que potser no sap l’Illa, és que el que divideix és impedir que la ciutadania pugui exercir els seus drets.