És indubtable que el planeta blau te una geografia tan variada com "injusta".
Territoris on la pluja és torrencial i permanent. Territoris deserts i desertitzats. Territoris plens de misèria social. Territoris on l’opulència productiva i consumista és de vergonya aliena, sobre tot perquè és fa espoliant altres territoris.
Conclusió tenim un Planeta injust i ara abocat a canvis climàtics amb un futur tant incert com perillós .
La pregunta reflexiva i obvia és; tenim un planeta amb recursos il·limitats per mantenir a una població que aviat superarà els vuit mil milions d’habitants.
I l’altra, podem mantenir les injustícies socials arreu del planeta sense pagar costos.
I per últim és pot impedir que els habitants dels territoris abocats a la misèria busquin altres indrets on desenvolupar la seva vida.
Els països rics sempre volen ser més rics i la seva màxima sempre és el creixement. Com aconseguir-ho els hi és igual i tothom participa de les injustícies, robatoris i imposicions.
El fet que demostra la hipocresia i la maldat del sistema el veiem concretat amb la banca. Utilitzen els estalvis de tothom per fer negoci. Amb les armes. Amb investigacions que ratllen el crim. Amb les vivendes. Amb les inversions i compra de deute dels Estats democràtics o no. Amb els ajuts al tercer o quart mon depenen dels guanys. Amb el manteniment d’agències que només serveixen per tapar vergonyes.
Quan no és te res com a forma de vida, vivenda, seguretat, alimentació, poder per consumir, sanitat, escoles, i un futur més o menys sostenible, és quan s’està disposat a jugar-se el que calgui i la vida també.
Lamentablement la immigració mundial sempre te els mateixos eixos; Fugir de la pobresa i persecució política.
Som al segle XXI, tecnologia i formes productives impensables fa nomes dos segles i les desigualtats socials continuen reeixint.
Al respecte, els responsables d’evitar, sol ventar, ajudar les situacions de misèria de practicar la solidaritat “cristiana”, són els Estats rics i potents. Són els mateixos que exploten els seus recursos, i de vegades oblidant que els recursos son propietat de tot el poble.
Els ciutadans d’aquets països, els ofegats per la pobresa i manca de drets, tenen tot el dret a buscar-se la vida on puguin i com puguin.
Dependrà on arribin com desenvoluparan la seva nova vida. El problema neix de les possibilitats per tractar-los com ciutadans incorporats amb els mateixos drets. La cosa va de diners. Sense les adequacions obligades i malgrat aspectes socials estiguin coberts, existeix el perill de formalitzar guetos i noves formes de subsistència. Conclusió cap territori pot acollir i practicar la solidaritat de forma il·limitada.
La solució és obvia. Els països rics tenen l'obligació d'ajudar als pobres. Per crear la seva riquesa social i per establir la democràcia. No fer-ho, trigarà més o menys, però el conflicte mundial està servit i aquest cop la cosa no va de fletxes i espases va de bombes atòmiques.
Nota. Països amb bombes atòmiques de destrucció massiva i total;
Rússia, EEUU, Xina, India, Pakistan, Anglaterra, França, Israel. Aquest països tenen un arsenal nuclear amb una capacitat destructiva total del planeta i per unes quantes vegades. El cost de produir-les i tenir-les efectives, invertint on toca, podria acabar amb les desigualtats de tot el planeta i acabant amb la immigració. Només a uns quants els interessa que res canvii i són els rics.
RSS Feed
