2 DE FEBRER DEL 2014 I DESCOMPTANT.
Els politics espanyols, els que només parlen castellà, han decidit que aquest any als catalans res de res. Només podem votar si ells ens deixen. Queda clar, a l’estat espanyols els catalans no existim. Aquest any en fa tres segles d’aquest fet.
Alguns catalans, sense principis i sense dignitat, van arribar a pensar que amb els castellans o gallecs i fins i tot bascos, tots reconvertits en espanyols, ens podríem entendre i construir quelcom que no fos més d’allò mateix que els borbons ens han subministrat al llarg dels anys.
Res, la darrera “intentona” va ser al 1978. Aviat però, se’ns “explicaria” que no, i que al màxim que tindríem dret és a gestionar els horaris i les escombraries (LOAPA). Alguns van pensar que seriem peça clau, il·lusos. Som terra conquerida des de el 1714 i aquest fet els hi dona un grapat de drets als que ni han volgut ni volen renunciar.
Tard o d’hora no els hi quedarà més remei que reconèixer que existim. La nostra barreja antropològica, natural de vegades i forçada de tant en tant, ens ha permès conformar un poble especial, ni millor ni pitjor que d’altres, però al cap i la fi un poble. Aquest fet innegable pels demòcrates, ens ha dut on som. Ara i per fi els catalans volem decidir.
No cal que en fem escarafalls quan escoltem a la Camacho o als adlàters d’en Pere Navarro. Per fi és manifesten com el que són, uns intolerants capaços de barrejar-se per defensar la Espanya borbònica i xovinista.
El 2014 pot ser l’any que acabi amb els tres segles d’opressió i de sotmeti-me’n. Avui comencem un diari que pretenem que sigui el d’alliberament del poble català, i si per un atzar de la vida no ho aconseguíssim, els espanyols han de saber que tindran un poble lluitant per ser el que volem ser, i que en cap cas passa per ser espanyols.
Els politics espanyols, els que només parlen castellà, han decidit que aquest any als catalans res de res. Només podem votar si ells ens deixen. Queda clar, a l’estat espanyols els catalans no existim. Aquest any en fa tres segles d’aquest fet.
Alguns catalans, sense principis i sense dignitat, van arribar a pensar que amb els castellans o gallecs i fins i tot bascos, tots reconvertits en espanyols, ens podríem entendre i construir quelcom que no fos més d’allò mateix que els borbons ens han subministrat al llarg dels anys.
Res, la darrera “intentona” va ser al 1978. Aviat però, se’ns “explicaria” que no, i que al màxim que tindríem dret és a gestionar els horaris i les escombraries (LOAPA). Alguns van pensar que seriem peça clau, il·lusos. Som terra conquerida des de el 1714 i aquest fet els hi dona un grapat de drets als que ni han volgut ni volen renunciar.
Tard o d’hora no els hi quedarà més remei que reconèixer que existim. La nostra barreja antropològica, natural de vegades i forçada de tant en tant, ens ha permès conformar un poble especial, ni millor ni pitjor que d’altres, però al cap i la fi un poble. Aquest fet innegable pels demòcrates, ens ha dut on som. Ara i per fi els catalans volem decidir.
No cal que en fem escarafalls quan escoltem a la Camacho o als adlàters d’en Pere Navarro. Per fi és manifesten com el que són, uns intolerants capaços de barrejar-se per defensar la Espanya borbònica i xovinista.
El 2014 pot ser l’any que acabi amb els tres segles d’opressió i de sotmeti-me’n. Avui comencem un diari que pretenem que sigui el d’alliberament del poble català, i si per un atzar de la vida no ho aconseguíssim, els espanyols han de saber que tindran un poble lluitant per ser el que volem ser, i que en cap cas passa per ser espanyols.
RSS Feed
