ELLS INSISTEIXEN, NO VOLEN DEMOCRÀCIA.
Mentrestant, nosaltres els catalans només parlem en termes democràtics i pacífics, i de complir la legalitat espanyola, ells ens responen amb la sacrosanta constitució espanyola, les seves lleis, la seva legalitat i fins i tot ens insulten i ens agredeixen físicament.
Escoltar detingudament a la Vicepresidenta espanyola, o al ministre d’exteriors, o d’interior, ens fa posar la pell de gallina. Política, negociar, acords, generositat, justícia, per ells són aforismes sense cap intenció de canviar aquest estadi. Les castes espanyoles i les funcionarials que controlen l’estat, no tenen cap voluntat, ni ara ni mai de modificar el seu estatus. Ells tenen tot el poder polític, econòmic i militar, i en són conscients de que el seu modus vivendi depèn de mantenir-ho.
La tercera via, proclamen els dependentistes, ha de venir i en Rajoy espera el seu moment. Continuen sense entendre absolutament res, o si, i els hi és exactament igual. Ara, i si, de sobte, els nostres líders politics, es beguéssin l’enteniment i penséssi que el millor que ens pot passar, és entomar les molles que, segur el govern espanyol oferirà, rebrien una contestació de tal magnitud que no caldria ni fer consulta per saber que seria rebutjat. El temps del peix al cove s’ha acabat, els catalans ara volen decidir-ho tot.
Senzillament el que ha succeït després de la sentència ignominiosa del TC espanyol sobre l’estatut, és que els catalans hem recuperat la dignitat que molts dels nostres polítics mai han tingut, i això, traduït vol dir un escenari nou, on la compra i venda de cadires i voluntats, ja no són al vell mig de la política catalana. Qui pensi que la majoria no vol la independència en termes de dignitat i de país, s’equivoca.
Ara és tot un poble el que està marcant el pas, agradi o no. De fet, això ha de ser la normalitat, els polítics són servidors públics i han d’actuar en funció dels interessos de la majoria de la ciutadania i ara aquesta majoria, reclama independència, i trencar amb l’estat espanyol.
Si finalment és possible fer un referèndum i la pregunta és clara i si el si a la independència guanya aclaparadorament, s’haurà de negociar, però només existirà negociació si prèviament hi ha hagut acord per fer el referèndum. Dit d’altra forma, no és que CDC, o ERC, o fins i tot el President digui que el procés no té marxa enrera, sinó que és la societat civil la que està empenyent i ara reclama donar celeritat al procés. Per tant, si l’estat espanyol vol negociar, bé, i sino eleccions.
Anar a unes eleccions anticipades, autonòmiques, és la solució legal. Convertir-les en un procés legitimador, només correspon i depèn del programa polític que cada partit dugui.
No fer la lectura política adequada del resultat de la “via catalana per la independència”, pot dur a qui sigui ha cometre errors variats. Els catalans, hi ha pesar de retallades, d’una crisis incessant, i de la intoxicació permanent que rebem, continuen amb unes ganes i capacitat mobilitzadora lluny del que cap partit ha aconseguit mai. No tenir-ho amb compta pot ser mortal de necessitat. Ara, podem continuar esgrimint motius i causes jurídiques i legals per allargar el procés, fer-ho buidaria de lideratge al govern i fins i tot el Parlament. Cal complir el pacte fins el 2014 per la consulta i si no és possible l’alternativa ha de ser al mateix 2014.
Els ponts amb Espanya ja fa estona que s’han trencat. Ells així ho han volgut. Han estat molts anys de catalanofòbia, d’insults i maltractaments i per fi Catalunya i els catalans han dit prou i qui no faci aquesta lectura serà escombrat de la vida política. Ara per l’única cosa que hem de treballar, és per intentar que la separació sigui el més amistós possible, però segur que haurà de passar un temps per tal que el veïnatge de futur és converteixi en fraternal i solidari, en termes institucionals clar, els ciutadans de l’estat espanyol, són altra cosa. Ells així ho han volgut.
Podran fer que legalment sigui espanyol, però no aconseguiran que me'n senti. Francesc G.
RSS Feed
