
Espanya i el seu estat han determinat que la confrontació ha de ser la via. Els catalans hem de ser conscients que aquest any no serà un camí de roses i guanyar o perdre dependrà de nosaltres i de la nostra voluntat.
Nosaltres hem de seguir el camí traçat pels nostres politics. No cal que fem trampes, no cal que mentim, no cal que responguem a les provocacions de ministres ni a les lleis previstes per anorrear Catalunya, això, ells, ho fan tot solets.
Hem de ser conscients que l’any encetat potser, si no l’esguerrem, l’any. De fet els catalans i hem posat tota la il·lusió perquè aquest any sigui el definitiu, o si més no, el que pugui situar les bases per fer de Catalunya un nou estat independent.
Cal però no afluixar, cal continuar amb les estelades als balcons, cal continuar amb les iniciatives que donin cos al procés. L’AMI, ANC, Òmnium Cultural, han de garantir la mobilització constant i el treball pedagògic per atraure als indecisos al procés.
Reclamar el dret d’autodeterminació al que tenen tots els pobles del planeta, és el nostre dret. Fer-ho democràticament i pacíficament, en cap cas ens pot convertir en enemics de la democràcia.
Avui és dia de somnis pels més menuts, tot i que els més grans també i tenim dret, voldria demanar als reis que el 9 de Novembre del 2013, fos un dia radiant, un dia on la concòrdia i la democràcia fossin els protagonistes i el fet de votar és convertís per sempre més amb la normalitat de qualsevol poble. Si finalment no és així, reclamo el meu dret a votar quan avant millor en unes noves eleccions al Parlament de Catalunya.