15 DE GENER I DESCOMPTANT.
És d’una obvietat esfereïdora i per molt que hi treballem, Catalunya i els catalans aquest 9 de Novembre no votarem en Referendum.
La legalitat d’Espanya, és la que la Unió Europea va acceptar per fer de l’estat espanyol un nou membre l’any 1985. Europa accepta la legalitat espanyola sorgida del 1978, i els catalans també. Aquest fet determina una norma, la constitució espanyola, i totes les seves derivades. Un sol poble sobirà, l’espanyol, un sol poder polític ubicat al Congrés de diputats a Madrid i un únic govern amb capacitat legal per fer i proposar lleis i decrets, d’àmbit superior i amb rang de nació.
Si el govern espanyol, depositari, juntament amb el Congrés, de la voluntat espanyola, diu que no, que la competència és exclusiva de l’estat i que en cap cas no és pot donar permís per fer allò que la constitució espanyola prohibeix, no hi donem més voltes, no farem el referendum. Sobre tot perquè cap estat europeu pressionarà perquè és faci.
L’estratègia és bona. Fer i creure’ns que ja som un estat i que tenim estructures per ser-ho, ens dona motivacions extres i produeix efectes sorprenents. Legislar per fer un referendum, declarar-nos subjectes politics, conformar la hisenda catalana, endegar la representació internacional, ens dona als humils mortals confiança, confiança pensant que els fets són prou importants per determinar que els nostres líders volen anar fins el final.
L’altre efecte, i creiem que molt positiu, és la claredat dels posicionaments politics que hores d’ara és donen. Els socialistes, be el partit, per fi s’han tret la mascara i amb el No com consigna, és descobreix que mai van treballar per Catalunya, ells ho feien i ara obertament per Espanya. Els del PP i ciutadans, mai ens han enganyat. Tertulians com en Sarda, Perales, Bernardos, Foix, Juliana, Folch, Puigverd, Burniol, Mayayo, Bassets, Bolaño, Esperanza Garcia, Fernández Deu, Girauta, Mercader, Javier Nart, i uns quants més, per fi i sense embuts ho diuen clar; “Contraris a la independència de Catalunya, contraris al dret a decidir i contraris que Catalunya sigui alguna cosa més que una comunitat autònoma de regim comú”.
El front que fa costat al govern de torn espanyol i a la nació espanyola, ara és franc i clar. La seva posició i el seu argument estructural és que a Espanya nomé hi ha una nació “España”.
Els de la tercera o quarta via, ens proposen votar i acceptar que som espanyols, que és on rau tot el problema. Després ja mirarem d’aconseguir millores d’autogovern, ens diuen. Talment sembla que les darreres experiències, com les de l’espoli, la d’invasió de competències, l’ofegament econòmic i la deslleialtat permanent en termes institucionals no els afecten gens.
Tenen la llei i la seva raó. Discutir si la seva raó és més o menys democràtica, és situar-nos en un parany don segur sortirem mal parats. El debat és si els catalans tenim dret a exercir el vot quan així ho creguem convenient o no. Si hem d’esperar tenir el vist i plau o permís d’Espanya, de fet estem acceptant que som un apèndix de la legalitat espanyola. Aquest atzucac Europa no el resoldrà mai a favor de Catalunya ni dels catalans.
Arribarem al 9 de Novembre amb el NO com insígnia del vaixell espanyol a tot el que proposem els catalans. Va ser no a un nou finançament, a estat no als traspassos pendents, serà un si a imposar lleis com la d’ensenyament o seguretat, serà altra cop la imposició del percentatge per la contenció del dèficit i serà NO a que votem, si no és en unes eleccions municipals, autonòmiques, estatals o europees.
Insistim l’estratègia és bona, però cada dia és fa més innecessària, Espanya tota sola és retrata i queda amb evidencia davant el mon. La seva baixa qualitat democràtica i tècnica cada dia que passa és més evident. És obvi per tant que el treball, que l’hem d’acabar, per demostrar que volem ser més legalistes que el papa i que Espanya no actua com Anglaterra arriba a la seva fi.
Preparar-nos, tenir alternativa al seus NO, ha de conformar la nova estratègia i si volem guanyar la partida, hem de començar a preparar-la ja.
Ens aboquen a l’única solució legal i també tant democràtica com un referendum o consulta, convocar unes noves eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. El President Mas, va dir que el 9 de Novembre votaríem si o si. El primer si, està condicionat al permís o tolerància espanyol, el segon SI, és prerrogativa democràtica i legal del nostre President, convocar eleccions al Parlament de Catalunya.
Aquesta nova estratègia s’ha de treballar. Cap partit polític per si sol en pot sortir guanyador de la comtessa electoral. Aquest cop, o guanya Catalunya, o perdem els catalans. Reconvertir les eleccions autonòmiques en plebiscitàries, només tindrà sentit si la proposta que se’ns fa als catalans és proclamar la independència si és té la majoria de diputats al Parlament de Catalunya i per fer-ho possible ens cal una entesa transversal amb un programa de compromís netament independentista i regeneracionista. No preparar la nova estratègia, ens faria perdre un temps preciós que no tenim.
Reagrupament ja fa quatre anys ho va dir, l’única solució a l’entrellat és exercir políticament el dret legal des de el parlament de Catalunya, i amb una majoria suficient i reconeguda proclamar UNILATERALMENT LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
És d’una obvietat esfereïdora i per molt que hi treballem, Catalunya i els catalans aquest 9 de Novembre no votarem en Referendum.
La legalitat d’Espanya, és la que la Unió Europea va acceptar per fer de l’estat espanyol un nou membre l’any 1985. Europa accepta la legalitat espanyola sorgida del 1978, i els catalans també. Aquest fet determina una norma, la constitució espanyola, i totes les seves derivades. Un sol poble sobirà, l’espanyol, un sol poder polític ubicat al Congrés de diputats a Madrid i un únic govern amb capacitat legal per fer i proposar lleis i decrets, d’àmbit superior i amb rang de nació.
Si el govern espanyol, depositari, juntament amb el Congrés, de la voluntat espanyola, diu que no, que la competència és exclusiva de l’estat i que en cap cas no és pot donar permís per fer allò que la constitució espanyola prohibeix, no hi donem més voltes, no farem el referendum. Sobre tot perquè cap estat europeu pressionarà perquè és faci.
L’estratègia és bona. Fer i creure’ns que ja som un estat i que tenim estructures per ser-ho, ens dona motivacions extres i produeix efectes sorprenents. Legislar per fer un referendum, declarar-nos subjectes politics, conformar la hisenda catalana, endegar la representació internacional, ens dona als humils mortals confiança, confiança pensant que els fets són prou importants per determinar que els nostres líders volen anar fins el final.
L’altre efecte, i creiem que molt positiu, és la claredat dels posicionaments politics que hores d’ara és donen. Els socialistes, be el partit, per fi s’han tret la mascara i amb el No com consigna, és descobreix que mai van treballar per Catalunya, ells ho feien i ara obertament per Espanya. Els del PP i ciutadans, mai ens han enganyat. Tertulians com en Sarda, Perales, Bernardos, Foix, Juliana, Folch, Puigverd, Burniol, Mayayo, Bassets, Bolaño, Esperanza Garcia, Fernández Deu, Girauta, Mercader, Javier Nart, i uns quants més, per fi i sense embuts ho diuen clar; “Contraris a la independència de Catalunya, contraris al dret a decidir i contraris que Catalunya sigui alguna cosa més que una comunitat autònoma de regim comú”.
El front que fa costat al govern de torn espanyol i a la nació espanyola, ara és franc i clar. La seva posició i el seu argument estructural és que a Espanya nomé hi ha una nació “España”.
Els de la tercera o quarta via, ens proposen votar i acceptar que som espanyols, que és on rau tot el problema. Després ja mirarem d’aconseguir millores d’autogovern, ens diuen. Talment sembla que les darreres experiències, com les de l’espoli, la d’invasió de competències, l’ofegament econòmic i la deslleialtat permanent en termes institucionals no els afecten gens.
Tenen la llei i la seva raó. Discutir si la seva raó és més o menys democràtica, és situar-nos en un parany don segur sortirem mal parats. El debat és si els catalans tenim dret a exercir el vot quan així ho creguem convenient o no. Si hem d’esperar tenir el vist i plau o permís d’Espanya, de fet estem acceptant que som un apèndix de la legalitat espanyola. Aquest atzucac Europa no el resoldrà mai a favor de Catalunya ni dels catalans.
Arribarem al 9 de Novembre amb el NO com insígnia del vaixell espanyol a tot el que proposem els catalans. Va ser no a un nou finançament, a estat no als traspassos pendents, serà un si a imposar lleis com la d’ensenyament o seguretat, serà altra cop la imposició del percentatge per la contenció del dèficit i serà NO a que votem, si no és en unes eleccions municipals, autonòmiques, estatals o europees.
Insistim l’estratègia és bona, però cada dia és fa més innecessària, Espanya tota sola és retrata i queda amb evidencia davant el mon. La seva baixa qualitat democràtica i tècnica cada dia que passa és més evident. És obvi per tant que el treball, que l’hem d’acabar, per demostrar que volem ser més legalistes que el papa i que Espanya no actua com Anglaterra arriba a la seva fi.
Preparar-nos, tenir alternativa al seus NO, ha de conformar la nova estratègia i si volem guanyar la partida, hem de començar a preparar-la ja.
Ens aboquen a l’única solució legal i també tant democràtica com un referendum o consulta, convocar unes noves eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. El President Mas, va dir que el 9 de Novembre votaríem si o si. El primer si, està condicionat al permís o tolerància espanyol, el segon SI, és prerrogativa democràtica i legal del nostre President, convocar eleccions al Parlament de Catalunya.
Aquesta nova estratègia s’ha de treballar. Cap partit polític per si sol en pot sortir guanyador de la comtessa electoral. Aquest cop, o guanya Catalunya, o perdem els catalans. Reconvertir les eleccions autonòmiques en plebiscitàries, només tindrà sentit si la proposta que se’ns fa als catalans és proclamar la independència si és té la majoria de diputats al Parlament de Catalunya i per fer-ho possible ens cal una entesa transversal amb un programa de compromís netament independentista i regeneracionista. No preparar la nova estratègia, ens faria perdre un temps preciós que no tenim.
Reagrupament ja fa quatre anys ho va dir, l’única solució a l’entrellat és exercir políticament el dret legal des de el parlament de Catalunya, i amb una majoria suficient i reconeguda proclamar UNILATERALMENT LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.
RSS Feed
