18 DE GENER I DESCOMPTANT.
Ahir els felicitàvem, avui els criticarem. Els tres diputats del PSC-PSOE, anomenats pels “oficialistes” díscols, ni volen tornar l’acta de diputat, ni volen fer una escissió, ni volen crear cap partit, i l’únic que pretenen com socialistes és treballar per un encaix amb Espanya on Catalunya tingui un reconeixement adequat.
Queda doncs tot clar, els de la línea d’en Navarro, els oficialistes, volen exactament el mateix, Catalunya és Espanya i Madrid el centre de l’univers on és decideix tot i els únics habitants de la Península a més dels portuguesos, són els espanyols.
La Geli ho ha expressat amb claredat; “jo no soc independentista i sempre he treballat per una Catalunya dins d’Espanya”, certament és d’agrair aquesta fermesa a l’hora d’esplaiar-se i explicar el perquè del trencament disciplinari. Uns volen que quedi clar que sembli que a Catalunya els socialistes decideixen i els altres volen que quedi clar que són el PSOE a Catalunya. Ara les diferencies podrien ser tàctiques, però el fons és el mateix. De fet el que s’ha visualitzat són dos formes estratègiques per arribar al mateix lloc, fer d’Espanya una única nació.
Si és cert que el que van fer els honora, també hem de reconèixer que ideològicament són el mateix i qui pretengui trobar un canvi ideològic substancial en aquests diputats, senzillament s’equivoca. L’Ernest Maragall, si que va fer el salt ideològic i sobiranista, ell va canviar el model plurinacional no exercit des de la constitució per assumir definitivament que Catalunya ha de ser un estat independent. Precisament per això, tot i que els expulsin veurem com cap d’ells aniran a engruixir les files del partit socialista d’en Maragall.
No ens enganyem el socialisme catalanista fa estona que no existeix i ara el que fan és visualitzar-ho. Les disputes són de repartiment orgànic i de cadires. L’alcalde de Lleida, ho va corroborar i la seva dignitat te un preu i aquest cop és l’alcaldia.
Després del que fan i diuen els socialistes espanyols, barons inclosos, sobre els catalans i Catalunya, després del que fan els del PP i acorden amb els del PSOE, contra Catalunya, el que queda clar és que l’únic que s’ha guanyat que li reconeguem el seu patriotisme és l’Ernest Maragall. La resta tot i trencar disciplines de partit, són el mateix i persegueixen el mateix que en Navarro i els seus, i de fet el manifest de suport als díscols i els signants ho confirma, son contraris a la independència de Catalunya, però constructors d'una tercera via tot i que Espanya mai ho ha volgut.
Ahir els felicitàvem, avui els criticarem. Els tres diputats del PSC-PSOE, anomenats pels “oficialistes” díscols, ni volen tornar l’acta de diputat, ni volen fer una escissió, ni volen crear cap partit, i l’únic que pretenen com socialistes és treballar per un encaix amb Espanya on Catalunya tingui un reconeixement adequat.
Queda doncs tot clar, els de la línea d’en Navarro, els oficialistes, volen exactament el mateix, Catalunya és Espanya i Madrid el centre de l’univers on és decideix tot i els únics habitants de la Península a més dels portuguesos, són els espanyols.
La Geli ho ha expressat amb claredat; “jo no soc independentista i sempre he treballat per una Catalunya dins d’Espanya”, certament és d’agrair aquesta fermesa a l’hora d’esplaiar-se i explicar el perquè del trencament disciplinari. Uns volen que quedi clar que sembli que a Catalunya els socialistes decideixen i els altres volen que quedi clar que són el PSOE a Catalunya. Ara les diferencies podrien ser tàctiques, però el fons és el mateix. De fet el que s’ha visualitzat són dos formes estratègiques per arribar al mateix lloc, fer d’Espanya una única nació.
Si és cert que el que van fer els honora, també hem de reconèixer que ideològicament són el mateix i qui pretengui trobar un canvi ideològic substancial en aquests diputats, senzillament s’equivoca. L’Ernest Maragall, si que va fer el salt ideològic i sobiranista, ell va canviar el model plurinacional no exercit des de la constitució per assumir definitivament que Catalunya ha de ser un estat independent. Precisament per això, tot i que els expulsin veurem com cap d’ells aniran a engruixir les files del partit socialista d’en Maragall.
No ens enganyem el socialisme catalanista fa estona que no existeix i ara el que fan és visualitzar-ho. Les disputes són de repartiment orgànic i de cadires. L’alcalde de Lleida, ho va corroborar i la seva dignitat te un preu i aquest cop és l’alcaldia.
Després del que fan i diuen els socialistes espanyols, barons inclosos, sobre els catalans i Catalunya, després del que fan els del PP i acorden amb els del PSOE, contra Catalunya, el que queda clar és que l’únic que s’ha guanyat que li reconeguem el seu patriotisme és l’Ernest Maragall. La resta tot i trencar disciplines de partit, són el mateix i persegueixen el mateix que en Navarro i els seus, i de fet el manifest de suport als díscols i els signants ho confirma, son contraris a la independència de Catalunya, però constructors d'una tercera via tot i que Espanya mai ho ha volgut.
RSS Feed
