24 DE GENER I DESCOMPTANT.
Tot un nou compendi de lleis i decrets, provinents de l’estat espanyol, són ara els nous “Reales Decretos de Nueva Planta”. Com sempre, Castella abans i Espanya ara, han legislat i legislen contra Catalunya.
Els espanyols, hi ho hem de reconèixer s’han modernitzat a l’hora de sotmetre i anorrear als catalans. Ells sols però, no ho haurien pogut fer. Potser per alguns, ara no és moment d’analitzar perquè ha estat possible situar-nos dins d’aquest escenari tant surrealista i antidemocràtic a l’hora. Ara tenim i patim l’atac més ferotge que Espanya mai ha fet contra Catalunya, però per esmenar-nos la plana cal analitzar-ho i saber el perquè.
El regim sanguinari i genocida d’en Franco va durar 39 anys per dos motius. L’un, la estratègia geoestratègica per convertir la península, que és prou lluny de la ex URSS i prou a prop per defensar els valors capitalistes d’Europa, en el plató militar dels americans per lluitar contra el comunisme. L’altra, la gran quantitat de “republicans espanyols i catalans” que s’abraçarien al feixisme amb més o menys alegria.
El primer motiu va donar prou estabilitat a la dictadura per sobreviure fins el final del dictador. Ara be els successors i els nous temps era un binomi que feia inviable la continuïtat del mateix model polític i social. El dubta sempre va ser quin havia de ser el gruix de concessions als antifranquistes. Finalment tot va ser més senzill, les elits del moment i que ja controlaven els llocs claus de les institucions i de la societat, van decidir que també havien de ser els que controlessin la política i els sindicats. Als díscols se’ls va obligar a fer renuncies ideològiques. L’eurocomunisme, la renuncia al marxisme, reduir qualsevol acció política a demandes autonomistes i d’amnistia, era el que demanava el postfranquisme per acceptar una certa “regeneració” d’Espanya.
Franco no va necessitar mai legitimar el seu cop d’estat. Va fer i construir unes regles de joc a la seva mida. La legalitat del franquisme contra la legitimitat i legalitat de la República espanyola, la van donar finalment els americans i els aliats. Mai el franquisme va adquirir la legalitat legitima amb els vots dels ciutadans. Van ser els fusells, els assassinats, les imposicions, la corrupció i la dictadura el que ho va fer possible.
La transició del franquisme si va ser pacifica, va ser per dos motius ben entortolligats. L’un, de caire ideològic i de nació. Els franquistes i el seu exercit no veien perillar la unitat d’Espanya i el segon que connectava amb el primer, les elits econòmiques franquistes, en cap cas veien perillar els seus interessos.
El pacte és va fer des de les elits del moment i amb la garantia de que ningú qüestionaria ni s’oposaria al que proposaven, varen construir el pitjor relat democràtic que s’ha pogut fer en termes de justícia. Per cert totalment incomparable amb el que van fer els aliats acabada la Guerra. Els judicis de Nuremberg en són una bona mostra.
Les noves castes politiques amb els franquistes, van obviar fer justícia i van construir la transició des de la humiliació més vergonyant que mai els vençuts és podrien haver imaginat. La por, el record als assassinats indiscriminats, les tortures, els robatoris del regim, pesaven prou com “per callar i comprar la bona nova”.
Ara potser no és el moment, però algun dia a les escoles s’haurà d’explicar quins van ser els responsables d’aital ignomínia cap el poble català i del perquè va ser tant feixuga la nostra marxa cap la llibertat.
Com és va poder acceptar que a la península només “existia” un sol poble l’espanyol? Com és va poder acceptar que la sobirania nacional espanyola residia només en el poble espanyol? Com és podia acceptar una transició on el garant de les decisions politiques fos l’exèrcit antidemocràtic franquista i sediciós? Com és podia acceptar que les lleis franquistes no quedessin derogades de facto? Com és podia acceptar que Tribunals dirigits per franquistes insignes, que dictaven afusellaments i defensaven als torturadors continuessin en el seus càrrecs? Com és podia acceptar que l’estat espanyol no demanes perdo i no compensaria a totes les víctimes del franquisme? Com és podia acceptar que la transició mai condemnaria el franquisme i el seu cop d’estat? Com és podia acceptar altra cop als borbons foragitats de la península l’any 1931 pels ciutadans? Com és podia acceptar.............
Ara som on som i dir que nosaltres no hi tenim res a veure, seria tant fals coms els euros que és fabricaven a Toledo. Nosaltres hem comprat la constitució espanyola. Nosaltres hem participat en la construcció de l’estat de les autonomies. Nosaltres hem comprat que tot el poder polític emani del Congrés espanyol. Nosaltres hem participat a totes les eleccions espanyoles i em donat legitimitat a totes les lleis espanyoles. Nosaltres hem confiat amb la bona fe i les intencions democràtiques dels espanyols. Nosaltres hem fet del peix al cove la nostra covardia. Nosaltres no hem pogut establir relacions de cap tipus amb els territoris que ens envolten. Nosaltres hem sigut incapaços de construir un estat plurinacional. Nosaltres hem estat col·laboradors necessaris pel que esta succeint als Països Catalans.
I ara, que hem ajudat a que els espanyols consolidin la seva nació, Espanya, utilitzen tota la seva legitimitat i legalitat contra tot allò que els hi vagi en contra dels seus interessos. Exactament com van fer a l’any 1977, fabricant i fent veure que democràticament pactaben una constitució que menystenia als pobles i certificaba que només existien els espanyols.
Ara però, la dreta i l’esquerra espanyola, han descobert que la seva arma de “destrucció massiva” per anorrear Catalunya, és tenir una majoria absoluta al Congres de diputats espanyol. Només els hi cal utilitzar el seu poder institucional i d’estat per aconseguir el seu objectiu estratègic per destruir Catalunya com Nació i nosaltres amb major o menor intensitat, per responsabilitat en deien, ho hem avalat sistemàticament,
La seva legalitat, ara ja sabem perquè la volen utilitzar, per perpetuar l’espoli, per espanyolitzar-nos i per mantenir-nos com una colònia amb l’objectiu de transformar-nos definitivament amb una regió espanyola con “sus cuatro provincias”
Tot un nou compendi de lleis i decrets, provinents de l’estat espanyol, són ara els nous “Reales Decretos de Nueva Planta”. Com sempre, Castella abans i Espanya ara, han legislat i legislen contra Catalunya.
Els espanyols, hi ho hem de reconèixer s’han modernitzat a l’hora de sotmetre i anorrear als catalans. Ells sols però, no ho haurien pogut fer. Potser per alguns, ara no és moment d’analitzar perquè ha estat possible situar-nos dins d’aquest escenari tant surrealista i antidemocràtic a l’hora. Ara tenim i patim l’atac més ferotge que Espanya mai ha fet contra Catalunya, però per esmenar-nos la plana cal analitzar-ho i saber el perquè.
El regim sanguinari i genocida d’en Franco va durar 39 anys per dos motius. L’un, la estratègia geoestratègica per convertir la península, que és prou lluny de la ex URSS i prou a prop per defensar els valors capitalistes d’Europa, en el plató militar dels americans per lluitar contra el comunisme. L’altra, la gran quantitat de “republicans espanyols i catalans” que s’abraçarien al feixisme amb més o menys alegria.
El primer motiu va donar prou estabilitat a la dictadura per sobreviure fins el final del dictador. Ara be els successors i els nous temps era un binomi que feia inviable la continuïtat del mateix model polític i social. El dubta sempre va ser quin havia de ser el gruix de concessions als antifranquistes. Finalment tot va ser més senzill, les elits del moment i que ja controlaven els llocs claus de les institucions i de la societat, van decidir que també havien de ser els que controlessin la política i els sindicats. Als díscols se’ls va obligar a fer renuncies ideològiques. L’eurocomunisme, la renuncia al marxisme, reduir qualsevol acció política a demandes autonomistes i d’amnistia, era el que demanava el postfranquisme per acceptar una certa “regeneració” d’Espanya.
Franco no va necessitar mai legitimar el seu cop d’estat. Va fer i construir unes regles de joc a la seva mida. La legalitat del franquisme contra la legitimitat i legalitat de la República espanyola, la van donar finalment els americans i els aliats. Mai el franquisme va adquirir la legalitat legitima amb els vots dels ciutadans. Van ser els fusells, els assassinats, les imposicions, la corrupció i la dictadura el que ho va fer possible.
La transició del franquisme si va ser pacifica, va ser per dos motius ben entortolligats. L’un, de caire ideològic i de nació. Els franquistes i el seu exercit no veien perillar la unitat d’Espanya i el segon que connectava amb el primer, les elits econòmiques franquistes, en cap cas veien perillar els seus interessos.
El pacte és va fer des de les elits del moment i amb la garantia de que ningú qüestionaria ni s’oposaria al que proposaven, varen construir el pitjor relat democràtic que s’ha pogut fer en termes de justícia. Per cert totalment incomparable amb el que van fer els aliats acabada la Guerra. Els judicis de Nuremberg en són una bona mostra.
Les noves castes politiques amb els franquistes, van obviar fer justícia i van construir la transició des de la humiliació més vergonyant que mai els vençuts és podrien haver imaginat. La por, el record als assassinats indiscriminats, les tortures, els robatoris del regim, pesaven prou com “per callar i comprar la bona nova”.
Ara potser no és el moment, però algun dia a les escoles s’haurà d’explicar quins van ser els responsables d’aital ignomínia cap el poble català i del perquè va ser tant feixuga la nostra marxa cap la llibertat.
Com és va poder acceptar que a la península només “existia” un sol poble l’espanyol? Com és va poder acceptar que la sobirania nacional espanyola residia només en el poble espanyol? Com és podia acceptar una transició on el garant de les decisions politiques fos l’exèrcit antidemocràtic franquista i sediciós? Com és podia acceptar que les lleis franquistes no quedessin derogades de facto? Com és podia acceptar que Tribunals dirigits per franquistes insignes, que dictaven afusellaments i defensaven als torturadors continuessin en el seus càrrecs? Com és podia acceptar que l’estat espanyol no demanes perdo i no compensaria a totes les víctimes del franquisme? Com és podia acceptar que la transició mai condemnaria el franquisme i el seu cop d’estat? Com és podia acceptar altra cop als borbons foragitats de la península l’any 1931 pels ciutadans? Com és podia acceptar.............
Ara som on som i dir que nosaltres no hi tenim res a veure, seria tant fals coms els euros que és fabricaven a Toledo. Nosaltres hem comprat la constitució espanyola. Nosaltres hem participat en la construcció de l’estat de les autonomies. Nosaltres hem comprat que tot el poder polític emani del Congrés espanyol. Nosaltres hem participat a totes les eleccions espanyoles i em donat legitimitat a totes les lleis espanyoles. Nosaltres hem confiat amb la bona fe i les intencions democràtiques dels espanyols. Nosaltres hem fet del peix al cove la nostra covardia. Nosaltres no hem pogut establir relacions de cap tipus amb els territoris que ens envolten. Nosaltres hem sigut incapaços de construir un estat plurinacional. Nosaltres hem estat col·laboradors necessaris pel que esta succeint als Països Catalans.
I ara, que hem ajudat a que els espanyols consolidin la seva nació, Espanya, utilitzen tota la seva legitimitat i legalitat contra tot allò que els hi vagi en contra dels seus interessos. Exactament com van fer a l’any 1977, fabricant i fent veure que democràticament pactaben una constitució que menystenia als pobles i certificaba que només existien els espanyols.
Ara però, la dreta i l’esquerra espanyola, han descobert que la seva arma de “destrucció massiva” per anorrear Catalunya, és tenir una majoria absoluta al Congres de diputats espanyol. Només els hi cal utilitzar el seu poder institucional i d’estat per aconseguir el seu objectiu estratègic per destruir Catalunya com Nació i nosaltres amb major o menor intensitat, per responsabilitat en deien, ho hem avalat sistemàticament,
La seva legalitat, ara ja sabem perquè la volen utilitzar, per perpetuar l’espoli, per espanyolitzar-nos i per mantenir-nos com una colònia amb l’objectiu de transformar-nos definitivament amb una regió espanyola con “sus cuatro provincias”
RSS Feed
