Els sindicats de Catalunya, seran protagonistes involuntaris, o no, del procés. La crisis econòmica, l’ofec institucional del govern espanyol i les retallades forçoses de la Generalitat, els farà ser actors actius i de vegades incisius per anar a favor o en contra del procés.
Ningú pot negar, que un dels sectors més castigat per la crisis i les retallades ha estat el mon dels funcionaries de Catalunya. Congelacions salarials, reducció dels salaris i pagues, supressions d’acords i premis socials, és el que han agut de pagar els treballadors de la administració(metges, sanitaris, mestres, mossos, bombers i tots el tècnics i administratius en general).
Els treballadors en general, amb les seves organitzacions politiques i sindicals, han de lluitar permanentment per avançar en el que és i forma part del seu objectiu principal, construir una societat més justa. No demanarem, perquè finalment serà una decisió que hauran de prendre ells i les seves organitzacions, que és posicionin a favor o en contra de la independència, però si que els hi demanem que siguin lleials al seu recolzament que han fet per que els catalans tinguem el dret a decidir o autodeterminar-nos.
Els treballadors a través dels sindicats, han de protestar i reivindicar que les accions politiques siguin el més justes i progressistes possibles, però el que no poden fer és convertir-se en defensors del corporativisme i dels interessos de grup.
Bombers, per exemple, i tot ser un col·lectiu especial, esdevé un grup de funcionaris de carrera, on difícilment perdran la seva condició i això de per si els fa als ull de la resta de treballadors del sector privat, uns privilegiats. Les reformes laborals que impulsen els governs espanyols, difícilment els afectarà i de moment els sous de més de 1.600 euros nets al mes, els fa que encara siguin més “privilegiats” a ulls dels aturats i de la resta de treballadors.
En cap cas estem dient que deixin de proposar i reivindicar millores de tot tipus pel servei, però fer manifestacions com si els anés “la vida i la feina”, no és de rebut. Els repartidors de pitzes també se la juguen.
El dirigents sindicals haurien d’extremar el caire reivindicatiu que de vegades escometen sectors que no són precisament els que més pateixen la crisis i les retallades.
Cal però començar a utilitzar els termes reivindicatius amb més exactitud i dirigir-los als que tenen la màxima responsabilitat per poder incidir en les politiques actives, en pactar les reformes laborals i fer que la crisis no només la paguin els treballadors.
La Generalitat ara mateix, no és res més que un mer gestor finalista i el que rep de l’estat és per pagar les competències que té, cosa que no arriba, com és en el cas de la llei de dependència.
L’enemic dels treballadors de Catalunya, i tant s’ha val del sector que siguin, és el govern espanyol. És el que fa la “reforma laboral”, és el que puja els impostos, és el que congela les pensions, és el que aprova sanejar amb diners de tots la banca privada, és el que reforma la llei d’educació, és el que reforma la llei de divorci, és el que no reforma la llei hipotecaria, és el que avala els desnonaments judicials, és el que fa possible que els corruptes politics no paguin. El govern espanyol és el responsable de que Catalunya no tingui un finançament adequat, de que aquí no puguem fer politiques per incentivar el treball, de que no puguem ajudar als empresaris de la petita i mitjana empresa, l’estat és gasta els recursos amb submarins que no suren, amb autopistes sense cotxes, amb aeroports sense avions i amb trens d’alta velocitat sense passatgers. El govern de la Generalitat quan retalla ho fa per imposició directe del govern espanyol.
Encertem on han d’anar dirigides les nostres legitimes protestes i ara i fa estona, han d’anar dirigides contra el govern espanyol, que són els únics que tenen tot el poder polític, econòmic i institucional a l’estat espanyol.