26 DE GENER I DESCOMPTANT.
A dia d’avui, encara no se per quins setze ous, Catalunya, millor dit els partits que és declaren obertament independentistes van anar a les darreres eleccions espanyoles, les que el PP va guanyar per majoria absoluta, certificant que tot el treball anticatalanista visualitzat amb la recollida de signatures contra l’Estatut de Catalunya, guanyava en vots i escons a Espanya.
Els temps on CiU, apuntalava el govern espanyol de torn en minoria, per unes motlles immenjables, s’ha acabat. Fins i tot, és va acabar abans, quan el Zapatero prometés “apoyaré el estatuto que apruebe al Parlamento catalan”. CiU i el seu grup a Madrid, continua com si no passes res. L’informe apòcrif de la UDEF (policia espanyola) fals encara no te autors coneguts i CiU calla. CiU recolza la modificació constitucional per la qüestió de la contenció deficitària i l’estat espanyol i el seu govern centrifuga la carrega de contenció a les autonomies, bàsicament a Catalunya i CiU traga. La Comissió bilateral Catalunya estat, fa més de dos anys que no és reuneix i això que en Duran n’és el president i CiU traga. Els pressupostos espanyol del 2014 són una andanada directa als interessos de Catalunya i a la seva competitivitat i CiU i ERC traguen. ERC és vetada sistemàticament a la comissió de secrets espanyols del Congrés i CiU hi és i ERC traga.
Hores d’ara, ningú dels que treballen per fer efectiva la consulta, en te dubtes de que l’estat ha decidit posar al mateix nivell consulta que independència i que l’estratègia de les FAES i del PP és retornar a la “España Una Grande i Libre”. Tot el paquet de mesures legislatives, més les declaracions ho certifiquen, Espanya i els espanyols de Madrid (elits i castes espanyoles), fa estona que han decidit carregar-se el “pacte de la transició”. Ara tot sembla indicar que s’han adonat que els catalans, des de la ignominiosa sentencia contra l’Estatut també ens el volem carregar.
Tampoc sabem si els diputats espanyols provinents de Catalunya i afins al moviment per la independència i són per suportar les despeses suntuaries del partit. Sabem que ser diputat espanyol, té una bona remuneració, que afegida a les dietes i nomenaments en les comissions, són per tenir en compta. Ara bé, i sense compartir-ho, entenem que en Duran i els seus hi siguin, com els socialistes i els d’Iniciativa Verds. El que no entenem és que hi fan els de CDC i els de ERC. Ser-hi és continuar legitimant l’opció espanyola, i ser-hi és acceptar el joc de les majories i minories espanyoles, acceptant que tanquen l’emissió de TV3 i Radio Nacional de Catalunya i quedant-se a l’escó com si la festa no anés amb ells.
La lluita per fer de Catalunya un nou estat, ara no passa pel Congres espanyol. Catalunya a sabut internacionalitzar el procés, amb l’ajut inestimable dels ineptes espanyols i estar al Congres només serveix perquè personatges com el Duran avalin les politiques antisocials i recentralitzadores del PP. Comença ha ser moment de qüestionar-nos que collons fem al Congres espanyol a més de no controlar absolutament res i d’ensenyar una estelada. Ser-hi per parlar amb la llengua del dominador i acceptar les seves regles de joc, regles que des de Catalunya mai podrem modificar és del gener estupid i si és per una qüestió estrictament crematística, vol dir que la nostra dignitat té un preu molt baix. Potser comença ha ser hora de qüestionar-nos si políticament cal que hi siguem.
A dia d’avui, encara no se per quins setze ous, Catalunya, millor dit els partits que és declaren obertament independentistes van anar a les darreres eleccions espanyoles, les que el PP va guanyar per majoria absoluta, certificant que tot el treball anticatalanista visualitzat amb la recollida de signatures contra l’Estatut de Catalunya, guanyava en vots i escons a Espanya.
Els temps on CiU, apuntalava el govern espanyol de torn en minoria, per unes motlles immenjables, s’ha acabat. Fins i tot, és va acabar abans, quan el Zapatero prometés “apoyaré el estatuto que apruebe al Parlamento catalan”. CiU i el seu grup a Madrid, continua com si no passes res. L’informe apòcrif de la UDEF (policia espanyola) fals encara no te autors coneguts i CiU calla. CiU recolza la modificació constitucional per la qüestió de la contenció deficitària i l’estat espanyol i el seu govern centrifuga la carrega de contenció a les autonomies, bàsicament a Catalunya i CiU traga. La Comissió bilateral Catalunya estat, fa més de dos anys que no és reuneix i això que en Duran n’és el president i CiU traga. Els pressupostos espanyol del 2014 són una andanada directa als interessos de Catalunya i a la seva competitivitat i CiU i ERC traguen. ERC és vetada sistemàticament a la comissió de secrets espanyols del Congrés i CiU hi és i ERC traga.
Hores d’ara, ningú dels que treballen per fer efectiva la consulta, en te dubtes de que l’estat ha decidit posar al mateix nivell consulta que independència i que l’estratègia de les FAES i del PP és retornar a la “España Una Grande i Libre”. Tot el paquet de mesures legislatives, més les declaracions ho certifiquen, Espanya i els espanyols de Madrid (elits i castes espanyoles), fa estona que han decidit carregar-se el “pacte de la transició”. Ara tot sembla indicar que s’han adonat que els catalans, des de la ignominiosa sentencia contra l’Estatut també ens el volem carregar.
Tampoc sabem si els diputats espanyols provinents de Catalunya i afins al moviment per la independència i són per suportar les despeses suntuaries del partit. Sabem que ser diputat espanyol, té una bona remuneració, que afegida a les dietes i nomenaments en les comissions, són per tenir en compta. Ara bé, i sense compartir-ho, entenem que en Duran i els seus hi siguin, com els socialistes i els d’Iniciativa Verds. El que no entenem és que hi fan els de CDC i els de ERC. Ser-hi és continuar legitimant l’opció espanyola, i ser-hi és acceptar el joc de les majories i minories espanyoles, acceptant que tanquen l’emissió de TV3 i Radio Nacional de Catalunya i quedant-se a l’escó com si la festa no anés amb ells.
La lluita per fer de Catalunya un nou estat, ara no passa pel Congres espanyol. Catalunya a sabut internacionalitzar el procés, amb l’ajut inestimable dels ineptes espanyols i estar al Congres només serveix perquè personatges com el Duran avalin les politiques antisocials i recentralitzadores del PP. Comença ha ser moment de qüestionar-nos que collons fem al Congres espanyol a més de no controlar absolutament res i d’ensenyar una estelada. Ser-hi per parlar amb la llengua del dominador i acceptar les seves regles de joc, regles que des de Catalunya mai podrem modificar és del gener estupid i si és per una qüestió estrictament crematística, vol dir que la nostra dignitat té un preu molt baix. Potser comença ha ser hora de qüestionar-nos si políticament cal que hi siguem.
RSS Feed
