
L’estratègia del jo més, acostuma a fracassar. No cal que ens hi escarrassem, el govern espanyol, el PP, el PSOE i totes les institucions que depenen d’ells, més la caverna mediàtica espanyola, ens han dit que no farem cap referendum o consulta. Legal no, perquè els que en aquest moment tallen el bacallà de la legalitat han dit que NO i els que ara no el tallen, el PSOE, fan costat al PP i també si oposen. Per tant és una obvietat que manin uns o els altres, mai ens donaran “permís” per fer un referendum. Sobre tot perquè convindrem que ni CiU ni ERC mai tindran la majoria al Congrés espanyol.
Fer una consulta no pactada amb l’estat espanyol, ens aboca a un escenari il·legal i segur que amb poc o nul reconeixement. Fer-la com una costellada festiva, no serveix de res, ara ni per fer bullir l’olla. La consulta festiva ja la varem fer.
Aquest cap de setmana, els del PP espanyol i per si algú en tenia dubtes, s’han refermat amb el seu “pla”. Buidar de continguts l’autonomia, perseguir la llengua catalana i espanyolitzar-nos a tort i a dret, son la punta del iceberg. Ofegar-nos econòmicament i executar la mateixa estratègia feta al País Valencià, per tal de situar el bipartidisme espanyol a Catalunya, és el que pretenen i per fer-ho no esmerçaran esforços i medis.
Cada dia que passa, els espanyols hi posen una falca més, amb l’objectiu de fracturar-nos. Ara una llei recentralitzadora, ara un discurs, ara una amenaça, ara un mentida, ara un avis de que la legalitat ens caurà a sobre com una llosa, ara que no ens en sortirem.
De fet, cada dia que passa, molts comencem a tenir seriosos dubtes amb aquest full de ruta, que vol exhaurir una legalitat que ja s’ha manifestat obertament contraria a qualsevol negociació, concessió o pacte. El govern espanyol, el Congrés espanyol, el PP i el PSOE ja han dit que NO. El que no sabem és quina part del NO no entenem.
Potser esperem el motorista, com aquells que esperaven ser anomenats ministres, perquè ens vingui amb la notificació amb la negativa inclosa, per després mostrar-ho al mon. El que passa és que alguns obliden que ens diran NO dins la legalitat espanyola i cap estat d’Europa ho criticarà.
Podem ser més papistes que el papa, però el “pla” dels espanyols és d’una claredat esfereïdora, Catalunya és Espanya i els espanyols són els amos d’Espanya, per tant un tros mai decidirà pel tot. Els espanyols parlen i ho fan clar i català, NO a que els catalans decideixin com a poble diferenciat. Cap futur és possible amb Espanya i punt.
Allargar el procés, saben que arribarem al xoc de trens no te cap sentit, sobre tot desprès d’escoltar les darreres declaracions del Conseller d’economia Mas-Colell contestant les paraules del Montoro:
Ha dit que és la capacitat d’endeutar-se del Tresor espanyol la que permet a Catalunya finançar-se a través del FLA. Mas-Colell ha explicat que la possibilitat d’endeutar-se d’Espanya depèn directament del seu PIB, del qual Catalunya aporta el 20%. Tenint en compte que aquest any el Tesoro s’endeutarà per valor de 240.000 milions, “podem assumir que Espanya emetrà 48.500 milions de deute gràcies a Catalunya, mentre que només en rebrà 6.300 a través del FLA”. “Estem cansats d’aquesta actitud perdonavides del Govern; volem que ens tractin amb respecte”, ha subratllat Mas-Colell, qui també ha recordat que “no hauríem de demanar crèdit del Govern central si ens retornessin les nostres bases fiscals; amb elles no tindríem problemes per finançar-nos en els mercats”.
Andreu Mas-Colell ha assegurat que Catalunya s’està defensant d’una agressió, que es concreta en “un assalt per terra, mar i aire” contra l’autogovern. El conseller s’ha mostrat d’acord amb Montoro en què cal més Europa, i ha afegit que “a Catalunya, però sobretot a Espanya”. “”La passió uniformitzadora i homogeneïtzadora del Govern del PP i la falta de respecte per la diversitat no són valors europeus”, ha conclòs.
No acordarem res, no pactarem res i la resposta a totes les peticions en format exclusivament democràtic i legal, serà NO. Sabent-ho, cal allargar una agonia innecessària?
Si ens creiem que podem construir un futur engrescador, si ens creiem que una Catalunya independent se’n sortirà, si ens creiem que tenim tot el dret com a poble a decidir el que vulguem, si ens creiem que podem construir un país nou de trinca i si ens creiem que tenim la raó de la nostra part, no cal que allarguem innecessariament arribar on volem arribar. Que consti que no ho plantegem des de la perspectiva de tenir pressa, senzillament és que ja sabem la resposta a les nostres peticions democràtiques i legals.
Insistim, fem-ho legal, amb la legalitat espanyola, convoqueu eleccions al parlament de Catalunya i feu un Programa contracte amb la ciutadania per guanyar les eleccions i Proclamar la Independència de Catalunya. No haurem comés cap il·legalitat i en funció del resultat electoral farem que la Declaració sigui legal i legitima.
No cal perdre més temps, ni esperar que de sobta el PP o el PSOE és converteixin en uns demòcrates respectuosos amb la voluntat dels catalans, no serà així per la senzilla raó que per ells no existim.