30 DE GENER I
DESCOMPTANT.
Ser positiu, possitibitzar-ho tot, o gairebé tot, et fa ser més agradable i fins i tot pots rebre lloances afalagadores, tot i que mai arribes ha saber si són interessades o malintencionades.
Als catalans molt sovint se’ns ha penjat la llufa de ser tant autodestructius com persistents amb la feina. De fet, i creiem que interessadament, se’ns ha fet creure que no podem marxar solets per la vida. Totes les crides dels espanyols, llençades com aquell que vol avisar perquè no prenguem mal, en el fons ens recorda la faula de l’amo i l’esclau: “L’amo li diu a l’esclau, saps perquè jo soc l’amo i tu l’esclau? Perquè jo tinc la força i unes lleis que permeten que jo sigui l’amo i tu l’esclau. L’esclau se’l mira i respon; Si però de la mateixa forma que vostè ni jo som eterns, les seves lleis i força tampoc”.
Ser positiu està be. Ens engresca i ens dona optimisme per qualsevol tasca. De fet i els estudis sociològics demostren que un treballador content, produeix més i millor i sobre tot també fa més feliç a l’amo, el fa més ric. La felicitat compartida, sempre serà sinònim de més justícia. És per tant obvi que l’actitud positiva esta intrínsicament relacionada amb el benestar personal i l’absència de problemes.
Els catalans, ara mateix, estem sotmesos a pressions extraordinàries. La doble crisis, les retallades, l’atur, l’ofec econòmic espanyol, el procés cap a la llibertat, els insults i amenaces dels espanyol, i tot aquest conglomerat ens hauria de situar irremediablement en un estadi de depressió i negativitat personal permanent.
Doncs no, els catalans, o si més no la immensa majoria, hem trobat en la nostra lluita per la independència i pel dret a votar el nostre objectiu personal per encoratjar-nos i estar contents. Ara, només el pensar que podem construir un país nou de trinca, governats i dirigits amb lleis noves, on tot és decideixi a Catalunya, menys el que cedirem gustosament per la construcció de la Unió Europea, ja ens fa estar força cofois. Això ens ha positivitzat extraordinàriament. Comença però, a construir-se l’escenari post llibertat de Catalunya, i per molts catalans patriotes, serà un escenari encara més engrescador. Poder construir un nou estat on la justícia social, el benestar de tots i la democràcia real, de repent, esta prenent tanta o més força que el treball que fem ara per arribar ha ser lliures.
Aquest ha de ser l’actitud positiva general i de futur. Preveure com serà el futur, no deixa de ser una tasca inexacta, començar a engrescar-nos per construir-lo, això si que pot ser real, només dependrà de que tots plegats ens ho creiem i aquest hauria de ser el nou positivisme dels catalans.
Cal que ens creguem que aquest cop si que podem aconseguir-ho i cada dia que passa som més a prop. No defallir i mostrar optimisme, pot ser la diferencia entre guanyar o perdre, sobre tot perquè el “procés” no deixarà de tenir alts i baixos, però aquest cop, tenir-los en cap cas ha de suposar un pas enrere.
DESCOMPTANT.
Ser positiu, possitibitzar-ho tot, o gairebé tot, et fa ser més agradable i fins i tot pots rebre lloances afalagadores, tot i que mai arribes ha saber si són interessades o malintencionades.
Als catalans molt sovint se’ns ha penjat la llufa de ser tant autodestructius com persistents amb la feina. De fet, i creiem que interessadament, se’ns ha fet creure que no podem marxar solets per la vida. Totes les crides dels espanyols, llençades com aquell que vol avisar perquè no prenguem mal, en el fons ens recorda la faula de l’amo i l’esclau: “L’amo li diu a l’esclau, saps perquè jo soc l’amo i tu l’esclau? Perquè jo tinc la força i unes lleis que permeten que jo sigui l’amo i tu l’esclau. L’esclau se’l mira i respon; Si però de la mateixa forma que vostè ni jo som eterns, les seves lleis i força tampoc”.
Ser positiu està be. Ens engresca i ens dona optimisme per qualsevol tasca. De fet i els estudis sociològics demostren que un treballador content, produeix més i millor i sobre tot també fa més feliç a l’amo, el fa més ric. La felicitat compartida, sempre serà sinònim de més justícia. És per tant obvi que l’actitud positiva esta intrínsicament relacionada amb el benestar personal i l’absència de problemes.
Els catalans, ara mateix, estem sotmesos a pressions extraordinàries. La doble crisis, les retallades, l’atur, l’ofec econòmic espanyol, el procés cap a la llibertat, els insults i amenaces dels espanyol, i tot aquest conglomerat ens hauria de situar irremediablement en un estadi de depressió i negativitat personal permanent.
Doncs no, els catalans, o si més no la immensa majoria, hem trobat en la nostra lluita per la independència i pel dret a votar el nostre objectiu personal per encoratjar-nos i estar contents. Ara, només el pensar que podem construir un país nou de trinca, governats i dirigits amb lleis noves, on tot és decideixi a Catalunya, menys el que cedirem gustosament per la construcció de la Unió Europea, ja ens fa estar força cofois. Això ens ha positivitzat extraordinàriament. Comença però, a construir-se l’escenari post llibertat de Catalunya, i per molts catalans patriotes, serà un escenari encara més engrescador. Poder construir un nou estat on la justícia social, el benestar de tots i la democràcia real, de repent, esta prenent tanta o més força que el treball que fem ara per arribar ha ser lliures.
Aquest ha de ser l’actitud positiva general i de futur. Preveure com serà el futur, no deixa de ser una tasca inexacta, començar a engrescar-nos per construir-lo, això si que pot ser real, només dependrà de que tots plegats ens ho creiem i aquest hauria de ser el nou positivisme dels catalans.
Cal que ens creguem que aquest cop si que podem aconseguir-ho i cada dia que passa som més a prop. No defallir i mostrar optimisme, pot ser la diferencia entre guanyar o perdre, sobre tot perquè el “procés” no deixarà de tenir alts i baixos, però aquest cop, tenir-los en cap cas ha de suposar un pas enrere.
RSS Feed
