12 DE FEBRER I DESCOMPTANT.
Alguns diuen que el PP torna a temps passats i el paquets de lleis proposades i aprovades ho demostren, però s’equivoquen, mai n’avien sortit.
La unitat d’Espanya com concepte ideològic ho fa possible l’arribada dels borbons i en Felip V n’és la màxima expressió. L’arribada dels borbons modificarà els equilibris monàrquics de l’època.
La victòria de la guerra del 1714, el Tractat del Pirineus i l’abandó dels catalans per part anglesa, conformarà les bases de la Espanya actual.
El rei del regne de Castella, de sobta i per dret de conquesta, és converteix en el rei d’Espanya i de tots els seus ciutadans, anomenats a partir d’aquest moment “espanyols”. Felip V, el borbó, definitivament aconsegueix ampliar el seu imperi, tot i que aquest cop és peninsular.
La monarquia borbònica, és la garant de la unitat d’Espanya, i tots els seus primers ministres, amb el temps consoliden aquest concepte, Espanya una.
La corrupció i el desgavell de l’època, no permeten fer d’Espanya i el seu estat incipient, un lloc atractiu i de convivència, ens al contrari, l’absolutisme, l’autocràcia i la manca d’estil democràtic, conformarà un dels indrets més decadents del planeta.
Ara els garants de la unitat d’Espanya, exactament com volia Franco i els borbons, són els del PP i PSOE. Fins i tot s’atreveixen a negar-nos la democràcia i el dret a votar. Cap diferencia ideològica, i de moment només ens amenacen amb els morts de temps passats.
Els garants eterns de la unitat d’Espanya, mai havien apostat per construir res que no fos més Espanya. Van començar foragitant Al-Ándalus.
Alguns diuen que el PP torna a temps passats i el paquets de lleis proposades i aprovades ho demostren, però s’equivoquen, mai n’avien sortit.
La unitat d’Espanya com concepte ideològic ho fa possible l’arribada dels borbons i en Felip V n’és la màxima expressió. L’arribada dels borbons modificarà els equilibris monàrquics de l’època.
La victòria de la guerra del 1714, el Tractat del Pirineus i l’abandó dels catalans per part anglesa, conformarà les bases de la Espanya actual.
El rei del regne de Castella, de sobta i per dret de conquesta, és converteix en el rei d’Espanya i de tots els seus ciutadans, anomenats a partir d’aquest moment “espanyols”. Felip V, el borbó, definitivament aconsegueix ampliar el seu imperi, tot i que aquest cop és peninsular.
La monarquia borbònica, és la garant de la unitat d’Espanya, i tots els seus primers ministres, amb el temps consoliden aquest concepte, Espanya una.
La corrupció i el desgavell de l’època, no permeten fer d’Espanya i el seu estat incipient, un lloc atractiu i de convivència, ens al contrari, l’absolutisme, l’autocràcia i la manca d’estil democràtic, conformarà un dels indrets més decadents del planeta.
Ara els garants de la unitat d’Espanya, exactament com volia Franco i els borbons, són els del PP i PSOE. Fins i tot s’atreveixen a negar-nos la democràcia i el dret a votar. Cap diferencia ideològica, i de moment només ens amenacen amb els morts de temps passats.
Els garants eterns de la unitat d’Espanya, mai havien apostat per construir res que no fos més Espanya. Van començar foragitant Al-Ándalus.
RSS Feed
